Resultats de la cerca

Fundador del primer cineclub a França, i també de la crítica cinematogràfica dirigí “Le Film” 1917-19, fou crític a “Paris-Midi” 1918-23 i fundà i dirigí “Cinéa” 1921-23 Ànima de l’anomenada escola impressionista francesa o primera avantguarda , reuní al seu costat figures com Abel Gance, Marcel L’Herbier, Germaine Dulac i Jean Epstein Realitzà els films Fièvre 1921, La femme de nulle part 1922, L’inondation 1924 L’obra més important com a escriptor cinematogràfic és Photogénie 1920, on explica les seves teories sobre el nou art del cinema

Impulsor del Manifest d’Oberhausen i del “nou cinema” alemany amb diversos curtmetratges, es dedicà més tard a la realització de llargmetratges amb un estil fred i intellectual i conreà sovint la temàtica política Poden ésser destacats, entre d’altres, Abschied von Gestern ‘Adeu a l’ahir’, 1966, Die Artisten in der Zirkus-kuppel ratlos ‘Els artistes sota la carpa del circ perplexs’, 1968, Gelegenheitsarbeit einer Sklavin ‘El treball ocasional d’una esclava’, 1973, Der starke Ferdinand ‘Ferdinand el fort’, 1976, Die Patriotin 1979 i el film collectiu Der Kandidat 1980 Com a escriptor…

Collaborador d’Ingmar Bergman, els seus films posteriors destacaren pel tractament que feu dels tabús sexuals Älskarinnan ‘L’amistançada’, 1962, 419 1964, Syskonbädd ‘La meva germana, el meu amor’, 1966, Jag är nyfiken ‘Jo soc curiosa’, 1967-68, Lyckliga skitar ‘Alegres porcades’, 1970,  Troll 1972, En handfull kärlek ‘Un grapat d’amor’, 1973, Garaget ‘El garatge’, 1975,  Tabou 1977, Jag rodnar ‘Em poso vermell’, 1980, Malacca 1987, Fallgropen ‘Precipicis’, 1989 i Alfred 1995, sobre la vida d’Alfred Nobel, entre d’altres Com a escriptor cal destacar la seva primera novella —…

Graduat en ciències químiques a la Universitat de Dacca, on fou professor, obtingué el doctorat en química de polímers a la Universitat de North Dakota EUA, però després de la publicació de la seva primera novella, Nondito Noroke ‘A l’infern feliç’ 1972, guardonat amb el premi Lekhak Shibir als escriptors progressistes, es dedicà a la creació literària Escriptor extraordinàriament prolífic —se li atribueixen unes dues-centes obres entre novelles, assaigs i drames—, aconseguí una difusió sense precedents gràcies als seus retrats de la classe mitjana de Bangladesh, al sentit de l’humor i a la…

La seva obra, tota la qual ell considerava com a emanació de la poesia, començà sofrint l’impuls del futurisme i del cubisme Potomac, 1914 Les mariées de la Tour Eiffel 1921, i oferí, més endavant, una desconcertadora i gairebé equívoca barreja d’avantguardisme i d’academicisme Escriptor nat, conreant l’ellipsi amb un gust potser excessiu a través de les seves acrobàcies atenyé els gèneres més diversos Cal situar entre les dues guerres mundials el millor moment de la seva obra PleinChant poemes, 1922, Le secret professionnel crítica, 1922, Les enfants terribles novella, 1929, La…

Vida Installat a Barcelona des de petit, tingué una formació autodidàctica El 1928 marxà a París, des d’on envià les primeres cròniques sobre els films en castellà que la Paramount rodava a Joinville-sur-Pont Quan ja era a Barcelona, el 1931 entrà a "El Mundo Deportivo" i poc després a "El Noticiero Universal" i a la revista "Destino" com a crític de cinema, en la qual també creà les Sesiones Destino 1942-44, que continuà Josep Palau El 1946 passà a "La Vanguardia Española", on s’ocupà també de literatura i teatre El 1955 el diari l’envià de corresponsal a Nova York i s’hi estigué fins el…

La seva carrera com a actor fou bastant limitada, però destacà la seva forta personalitat dramàtica i humorística Algunes de les seves pellícules com a actor són Quo Vadis 1951, Lola Montes 1955, Spartacus 1960, Topkapi 1964, Viva Max 1970, The Thief of Baghdad 1978 i Death on the Nile 1978 Com a realitzador debutà el 1946 amb School of Secrets , i després realitzà Romanoff and Juliet 1961 i Billy Budd 1962, que foren adaptades del teatre, i Lady L 1965 El 1977 produí per a la TV Jesus of Nazareth Posteriorment intervingué en els films Evil Under the Sun 1981, Memed my Hawk que també dirigí…

Vida Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El roedor de…

Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari "La Codorniz" Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal ,…

Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…