Resultats de la cerca

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996, Il fantasma…

Es donà a conèixer als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona com a doblador infantil, d’on manllevà el nom artístic del popular actor Freddie Bartholomew Abans de la guerra civil interpretà papers d’extra juvenil i participà en Nosotros somos así 1937, Valentín R González i No quiero no quiero 1937-38, Francisco Elías Durant la dècada del 1940 realitzà una sèrie de títols patriòtics i treballà també en les companyies d’Enric Borràs i d’Enrique Rambal El 1951 emigrà a Mèxic i abandonà la interpretació per dedicar-se de ple a escriure guions, arguments i adaptacions amb el nom…

Autor de curtmetratges i obres de teatre des que era estudiant, l’any 1990 fou contractat per a escriure la telecomèdia Get a Life Treballà en els guions de diverses sèries de televisió fins que la primera pellícula escrita per ell, Being John Malkovich 1999, de SJonze, el féu ésser considerat un dels guionistes nord-americans més imaginatius i personals És autor d’històries protagonitzades per personatges en crisi de personalitat en què costa discernir la fantasia de la realitat També ha escrit Human Nature 2001, de MGondry Adaptation 2002, de SJonze Confessions of a Dangerous Mind 2002, de…

És fill d’un guionista i nebot d’un productor de cinema Cursà estudis de literatura i de filosofia, que no acabà, i des del 1976 treballà com a auxiliar al teatre i al cinema Els anys vuitanta començà a escriure guions d’intriga i acció per a Claude Miller i Michel Blanc El 1994 rodà el seu primer film, Regarde les hommes tomber , amb el qual guanyà tres premis César, un dels quals al millor director Consolidà la seva trajectòria amb Un héros très discret 1996, que desmitificava la resistència Sur mes lèvres 2002, que guanyà un tercer César De battre mon coeur s’est arrêté 2005 Un prophète…

Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb  I soliti ignoti  1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia  1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli  1960, Il gattopardo 1963 i  Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia  1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini,  L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el documental…

Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001,  Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015, que…

Estudià dret, però abandonà l’exerci de la professió per a dedicar-se al teatre i a escriure guions Debutà en el teatre amb La pulce d’oro 1935 Obres destacades posteriors són Lo stilita 1937, I padri etruschi 1941, Lotta con l’angelo 1942 i Gorgonio ovvero il Tirso 1952 Començà en el cinema collaborant en films de R Rossellini, M Soldati , A Lattuada i altres directors El 1947 conegué Federico Fellini , amb el qual collaborà estretament en alguns dels films de més projecció Luci del varietà , 1950 I vitelloni , 1953 La strada , 1954 Il bidone , 1955 Le notti di Cabiria , 1957, premi Sant…

Vida Cursà estudis de dret a València i Madrid abans d’introduir-se en el cinema com a meritori de Vamos a contar mentiras 1962, Antonio Isasi-Isasmendi Durant aquest rodatge conegué Antoni Ribas, amb qui treballà de secretari de rodatge a Palabras de amor 1968 i d’ajudant de direcció a Medias y calcetines 1969, abans d’escriure els guions de Las salvajes en Puente San Gil 1967 L’altra imatge La otra imagen , 1972 La ciutat cremada 1975-76 les tres parts de Victòria 1981-83, i Dalí 1989 Sempre en collaboració amb els respectius realitzadors, també consta acreditat com a guionista de Los…

Els seus pares, guionistes professionals, tingueren una influència determinant en la seva carrera Després de graduar-se el 1962 al Wellesley College de Massachusetts, exercí el periodisme en collaboracions a la premsa Obtingueren un gran èxit els articles en els quals tractava de manera desenfadada i humorística la vida quotidiana i les neurosis del novaiorquès mitjà, molt sovint des d’un punt de vista feminista, articles que recollí en els volums Wallflower at the Orgy 1970,  Crazy Salad 1975 i  Scribble Scribble 1978 Del mateix to és l’assaig Something's Wrong about my Neck…

Format en el teatre, interpretà els seus primers papers cinematogràfics durant els anys 60 L’èxit li arribà amb The French Connection 1971 —Oscar i Globus d’Or al millor actor—, Scarecrow 1972 i The Conversation 1974 Després protagonitzà, entre d’altres,  Night Moves 1975, Bite the Bullet 1975, Under Fire 1983, Hoosiers 1986, Mississippi Burning 1988, Another Woman 1988, Postcards from the Edge 1990, Class Action 1991, Unforgiven 1992 —Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari—, The Firm 1993, Wyatt Earp 1994, Caimson Tide 1995, The Bird Cage 1996, Extreme Measures 1997, Absolute Power…