Resultats de la cerca

El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona 1898 esdevingué el primer film espanyol que fou exportat Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea 1899, Els pinxos de la vaqueria del parc 1905, Terra baixa 1907 i Maria Rosa 1908 —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata 1911, en collaboració amb Josep MCodina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça 1912, etc El 1916 fundà els estudis Boreal…

Aprofitant el bon moment que vivia el doblatge a Catalunya, els propietaris hi aplicaren les tecnologies més modernes i convertiren l’estudi en un dels més avançats de la ciutat El tècnic de so fou Jorge Greiner, i el director de doblatge, Rafael Navarro Durant la guerra civil, Frey i Di Domenico en delegaren la gestió a Carlo Quevedo i Lluís Serrés i Descàrrega Aquests contractaren Gonçal Delgràs i Ramon Biadiu i s’ocuparen de sonoritzar gran part dels documentals de Laya Films amb la veu de Ramon Martori Acabada la guerra, Frey i Di Domenico prengueren novament les regnes de l’empresa, i al…

Organitzat pel Centre Excursionista de Torelló, nasqué sota el nom de Certamen de Cinema de Muntanya amb la intenció de difondre tant les activitats de muntanya clàssiques com les noves especialitats de risc A partir de la segona edició, el festival s’obrí a la participació de produccions d’altres nacionalitats El 1988 es consolidà com un festival de cinema esportiu, i en posteriors anys ha tingut la presència de destacats alpinistes, com Sir Edmund Hillary el 1992, Jim Bridwell, Cesare Maestri, Junko Tabei, Kurt Diemberger i Tomaz Humar el 2002 Des de l´any 2006, l’organització del festival…

Després de cursar estudis de medicina i filosofia, visqué a París on intentà sense èxit estudiar cinema El 1967, de retorn a Alemanya, estudià cinama i televisió a Munic La seva obra s’interessa per problemes de pèrdua d’identitat i per ambients i personatges marginals De la seva filmografia cal destacar Alabama 2000 Lightyears 1969, Summer in the City 1970 i, sobretot, Alice in den Städten ‘Alícia a les ciutats’, 1974, Falsche Bewegung ‘Moviment fals’, 1975, Im Lauf der Zeit ‘En el curs del temps’, 1976, Der amerikanische Freund ‘L’amic americà’, 1977, Lightning over Water ‘Llampec sobre l’…

De jove experimentà sobre totes les matèries fotogràfiques, fins que el 1928 entrà a treballar als Laboratorios Cyma de Barcelona El 1929 s’associà amb Antoni Pujol i Pascual i constituïren Aragonés y Pujol, la principal activitat de la qual fou la creació del laboratori Cinefoto Amb l’objectiu de crear una indústria cinematogràfica estatal forta absorbiren, a partir de la dècada del 1940, la majoria dels laboratoris de la ciutat El 1956 també compraren els laboratoris Quimiflex de Madrid, que esdevingueren Fotofilm Madrid 1957 D’altra banda, Aragonès fou un pioner en la introducció d’…

Es graduà en teatre a la Universitat Hofstra el 1960, i posteriorment obtingué un màster en direcció cinematogràfica per la Universitat de Los Angeles UCLA Collaborà inicialment amb Roger Corman en diversos films de baix pressupost Participà també en la creació de guions cinematogràfics, entre els quals cal esmentar Patton 1971, dirigida per FJ Schaffner i pel qual obtingué l’Oscar al millor guió Com a director, s’inicià amb Dementia 13 1963, un film de terror de baix cost Seguiren You're a Big Boy Now 1966, el musical Finian's Rainbow 1968 i The Rain People 1969 El 1973 aconseguí un gran…

Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la buida grandiloqüència…

Vida Ebenista de professió, aprengué nocions de mecànica i òptica Afeccionat a la fotografia, aviat mostrà interès pel cinematògraf Fabricà la seva pròpia filmadora, i el 1897 realitzà el primer film argumental a l’Estat espanyol, Riña en un café , seguit de dos documentals, Salida de los trabajadores de "La España Industrial" i Salida del público de la Iglesia Parroquial de Santa María de Sans L’èxit de públic obtingut propicià que installés un cine a l’hotel Martín de La Rambla, que fracassà Tot seguit filmà Visita de doña María Cristina y don Alfonso XIII a Barcelona 1898, primer…

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…

Tingué continuïtat fins el 1918, tot i que amb diversos noms Inicialment era coneguda com a Casa Macaya o Macaya-Marro 1902-06 En morir el primer, l’empresa passà a dir-se Marro-Soler i Cia 1906-08 En aquesta segona època fou contractat Ricard de Baños com a operador, el qual arribà a compartir la direcció amb Marro El 1908 Josep Maria Tarré entrà com a soci capitalista en substitució de Soler i la productora experimentà un altre canvi i passà a ser Marro i Tarré, S en C 1908-09 Amb l’arribada de Tarré rebé un fort impuls i obrí nous locals a Barcelona, i a Madrid inaugurà una…