Resultats de la cerca

La seva extrema ductilitat li permeté d’encarnar amb idèntica fortuna els papers més diversos, des de la comèdia, com You Can't Take it with You 1938 i It's a Wonderful Life 1946, fins al drama Greatest Show on Earth 1952, Rear Window 1954, The Rope 1948, passant pel western , com Winchester 73 1948, Broken Arrow 1950 i Two Rode Together 1961 El 1940 obtingué l’Oscar per Philadelphia Story , el 1958 fou premiat a Sant Sebastià per Vertigo i l’any següent a Venècia per Anatomy of a Murder El 1962 obtingué el premi d’interpretació a Berlín pel conjunt de la seva carrera, i l’any…

Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus…

De molt jove anà a viure a Madrid Després d’estudis inacabats de filosofia i lletres, en no ser admès a l’Escuela Oficial de Cinematografía es formà a París a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC Posteriorment fou guionista de televisió i el 1966 estrenà el seu primer llargmetratge, la producció infantil Fantasía 3 El 1967 li fou censurat Algo amargo en la boca Prosseguí amb els films  La semana del asesino 1971, Una gota de sangre para seguir amando 1973, La criatura 1977, El sacerdote 1978, El diputado 1978, Navajeros 1980, La mujer del ministro 1981, Colegas 1982, El…

Començà estudis de filosofia, que abandonà pels de cinematografia, i l’any 1962 es graduà en direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, i amplià estudis a Londres Entre la segona meitat de la dècada dels anys seixanta i l’inici de la dels setanta milità en un grup d’extrema esquerra de tendència maoista Les seves dues primeres produccions cinematogràfiques I pugni in tasca, 1965 La Cina è vicina, 1967, premi especial del jurat del Festival de Venècia, mostren aquest decantament Sense abandonar mai del tot el to de denúncia, en els films posteriors amplià la seva…

Format a Barcelona, el 2006 es graduà en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra El 2008 anà becat a Los Angeles a estudiar un màster de direcció cinematogràfica a la Universitat de Califòrnia Ha treballat com a editor per al cinema i la televisió, entre d’altres dels llargmetratges Caracremada 2010, L Galter i It Felt Like Love 2013, Eliza Hittman Després de diversos curtmetratges I’ll Be Alone , 2010 5456 Miles Away , 2010 Say Goodnight , 2011 The Yellow Ribbon , 2012 Mateix lloc, mateixa hora , 2012, el 2014 rodà el llargmetratge  10000 km , guardonat amb cinc premis al…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Diafragma CBalagué, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Ferran Alberich, Carlos Pérez Merinero, CBalagué FOTOGRAFIA Ángel Luis Fernández color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA José Manuel Pagán SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àlex Casanovas Loinaz, Pepón Nieto Pere, Carles Lloret De la Concha, Sílvia Munt Rosa, Emilio Gutiérrez Caba el capità, Manuel Solas el sergent, Pol Berrondo l’apotecari, Mónica Van Campen Aurora, Enric Arredondo Pleguzuelos, Laia Marull Tere, Ágata Lys la mare de Tere, Pepa López la mare de Pere, Josep…

Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental  La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica  Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels…

Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre Treballà en diferents companyies fins a constituir-ne una de pròpia…

Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a…