Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
imatge per imatge
Cinematografia
Procediment de filmació, conegut com a pas de maneta, consubstancial amb el cinema d’animació.
Consisteix a impressionar, fotograma per fotograma, dibuixos o objectes, desplaçant lleugerament a cada operació l’objecte fotografiat
imatge submarina

Susi Navarro, fotògrafa submarina que ha format part de la selecció catalana d’imatge submarina
FECDAS / Àlex Terricabris
Fotografia
Cinematografia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que inclou les modalitats de fotografia i vídeo submarí.
La fotografia submarina o fotosub consisteix a fotografiar el desenvolupament complet o parcial d’una immersió Es realitzen proves d’ambient, de fauna i de macrofotografia El vídeo submarí o videosub consisteix en la realització d’un audiovisual a través d’imatges de vídeo capturades durant una immersió També existeix l’especialitat de fotografia submarina en apnea, que es basa a fotografiar tantes espècies de peixos com sigui possible a pulmó lliure en un temps determinat El pioner de la fotografia subaquàtica fou el naturalista francès Louis Boutan al final del segle XIX, tot i que el 1856…
Jornades Antoni Varés: Imatge i Recerca
Cinematografia
Organitzades per l’Ajuntament de Girona des del 1990 i amb caràcter biennal, se centren en l’estudi i debat entorn del valor artístic i documental del patrimoni en imatge.
Aplega estudiosos i professionals vinculats a la imatge fixa i en moviment, tant espanyols com estrangers, i des de la seva creació ha tractat els temes dels arxius d’imatges, el tractament que se’n fa, la conservació, la catalogació i el buidatge, els nous suports, la recuperació dels patrimonis respectius fotos i films, les fototeques i filmoteques, etc Les ponències, les comunicacions, les experiències i els tallers es posen a debat, i els treballs presentats es publiquen en diversos volums setenes Jornades, 2002
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
Cinematografia
Entitat creada per l’Arxiu Municipal de Girona per tal de conèixer, protegir, fomentar, oferir i divulgar el patrimoni documental en imatges de la ciutat.
Es constituí el 9 de setembre de 1997, per integrar l’activitat desenvolupada per l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona AIAG, creat el 1982 i que depengué de l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de la Ciutat fins el 1995, any en què es desvincula del Museu El 1990 l’AIAG començà el catàleg informatitzat dels seus fons i convocà la primera edició de les Jornades Antoni Varés Imatge i Recerca El CRDI integra l’AIAG, custodia i tracta la documentació en imatges que genera el consistori, i també els fons i les colleccions privats que s’hi han dipositat El centre disposa d’…
encadenament
Cinematografia
Recurs del llenguatge cinematogràfic que consisteix en la desaparició gradual d’una imatge i l’aparició, també gradual, damunt la primera d’una altra imatge diferent.
Durant alguns segons es produeix una sobreimpressió, que acaba en cobrar plena entitat la nova imatge i desaparèixer totalment l’anterior
angle de l’objectiu
Cinematografia
Fotografia
Amplitud de l’espai abastat per l’objectiu, susceptible de formar una imatge circular nítida sobre la placa.
La mesura de l’angle és donada per les línies que, partint dels dos extrems del diàmetre de la imatge nítida, s’entrecreuen en el punt nodal
enfocar
Cinematografia
Fotografia
Física
Modificar la distància entre l’objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d’obtenir una imatge ben nítida.
En les primeres càmeres fotogràfiques hom collocava en el lloc de la placa un vidre esmerilat, sobre el qual es formava la imatge i que, un cop enfocada, era substituït per la placa Aquest procediment ha estat desplaçat pels dispositius de visor directe, pel dispositiu rèflex o per la collocació d’un doble objectiu càmera TLR càmera fotogràfica Hom utilitza també l' enfocament automàtic per raigs infraroigs mitjançant els quals hom pot detectar el punt de l’objecte més proper a la càmera, per ultrasons, i per comparació de contrast tots ells tenen, però, limitacions L’avenç…
filtre

Diagrama de transmissió d’alguns filtres per a la pel·lícula de color, que mostra la supressió d’alguns colors assolida amb un filtre apropiat [la primera lletra indica el color del filtre ( U , ultraviolat; Y , groc; O , taronja; R , vermell; X , verd; A , ambrat; B , blau); la segona lletra indica el tipus ( L , suau; M , mig; D , intens)]
© fototeca.cat
Cinematografia
Fotografia
Accessori òptic transparent, de vidre, plàstic o gelatina, emprat per absorbir alguns colors a fi de corregir o compensar la imatge, o bé a fi d’obtenir efectes especials.
Hom colloca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color Hi ha diverses classes de filtres els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pellícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos…
revelador
Cinematografia
Fotografia
Bany a l’acció del qual hom sotmet les emulsions fotogràfiques impressionades per tal de transformar la imatge latent en imatge visible.
El revelador sol consistir en una dissolució aquosa d’un agent reductor, d’una substància conservadora, d’un accelerador i d’una substància retardadora L’agent reductor, que sol ésser metol, hidroquinona o amidol, redueix les sals d’argent illuminades convertint-les en argent metàllic i deixa intactes les que no han estat exposades a la llum La substància conservadora, generalment sulfit sòdic o metabisulfit de potassi, impedeix la ràpida oxidació de l’agent reductor L’accelerador, que pot ésser bòrax, carbonat sòdic o potàssic, sosa càustica, etc, permet de reduir completament les sals d’…
Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona
Cinematografia
Centre d’ensenyament d’audiovisuals creat al desembre del 1970 per l’Ajuntament de Barcelona sota la denominació d’Escola Municipal de Formació Professional en Mitjans Audiovisuals, dependent de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona.
Fou el primer centre d’Espanya a formular una pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina