Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Francesc Macian i Blasco
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Dibuixant i realitzador cinematogràfic.
Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics El 1950 començà les seves experiències d’animació per a cinema publicitari obtingué premis internacionals pels seus espots i filmets El 1962 féu el curtmetratge d’animació La Bíblia i, en 1963-66, el llargmetratge en color El mago de los sueños Inventor de la M-Tecno-Fantasy nou sistema de tècniques combinables al servei de la fantasia, realitzà Las bestias no se miran al espejo 1975 Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita
Youssef Chahine
Cinematografia
Director de cinema egipci.
De familia acomodada d’origen grecolibanès i cristiana, estudià en una escola anglesa, i posteriorment anà als EUA a estudiar cinema i art dramàtic En tornar a Egipte, començà fent tasques d’ajudant de direcció i el 1950 rodà el seu primer llarg-metratge, Baba Amin ‘Pare Amin’, i l’any següent Ibn el Nil ‘Fill del Nil’, 1951 fou presentada al Festival de Canes De la seva producció una quarantena de títols hom pot esmentar també Bab el Hadid ‘Estació central’, 1958, Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, 1954, que donà a conèixer Omar Sharif la trilogia semiautobiogràfica Iskanderija lih ‘…
Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…
Jesús Franco Manera
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
Començà a cursar filosofia i dret, però finalment es decantà pel cinema, i estudià a Madrid i a París El 1953, començà a treballar com a ajudant de realització i en tasques de producció Cap de producció d’Ágata Films, SA 1958, el 1959 estrenà la seva primera pellícula, Tenemos 18 años 1959 La seva nombrosa filmografia prop de dos-cents títols s’orientà cap a productes d’entreteniment, generalment de baix pressupost, que combinen erotisme, acció i terror en proporcions diverses És considerat el pioner del gènere fantàstic en el cinema espanyol Entre els primers títols hom pot esmentar Labios…
Gonçal Herralde i Grau
Cinematografia
Realizador cinematogràfic.
Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…
,
Orson Welles
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Es dedicà primerament al teatre, amb un notable èxit, i també a la ràdio, mitjà en què es feu famós sobretot quan, arran de la seva adaptació 1938 de The War of the Worlds de HG Wells, difongué com una notícia una invasió d’extraterrestres, fet que desencadenà el pànic collectiu La seva obra cinematogràfica mostra una visió molt particular del món i de la societat, exposada amb un llenguatge audaç i una renovació tècnica absoluta nous tractaments de la illuminació, moviments de la cambra, muntatges, etc La seva empremta dins la història del cinema fou reconeguda el 1966 en ésser-li atorgat un…
Kinesa
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats el 1965 per Pere Balañà i Bonvehí i l’industrial i financer Joan Palomeras.
Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P Balañà Al final…
Joan Parellada i Cardellach
Cinematografia
Director.
Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…