Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Charles Boyer

Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès naturalitzat nord-americà.
A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc
Aleksandr Borisovič Godunov
Cinematografia
Dansa i ball
Ballarí i actor rus.
Treballà primer a la companyia d’Igor Moiseiev i després, com a solista, al Ballet Bolxoi 1970 El 1973 rebé la medalla d’Or al Festival Internacional de Dansa de Moscou En fugir de l’URSS 1979 s’incorporà a l’American Ballet Theatre de Nova York El 1982 fundà la seva pròpia companyia, Aleksandr Godunov and Stars Intervingué també en alguns films, com Witness P Weir, 1985 o The Runestone W Carroll, 1992
Pere Sallent i Puigcercós
Cinematografia
Empresari exhibidor de cinema.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’afrontar la…
Douglas Fairbanks
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Pare de Douglas Fairbanks Jr Figura mítica del període mut, incorporà al cinema de l’època l’arquetipus d’aventurer optimista i simpàtic que sap sortir-se de qualsevol dificultat El 1919 fundà, amb Mary Pickford amb qui estigués casat, David Wark Griffith i Charles Spencer Chaplin , la productora United Artists Corporation A partir d’aquell moment encarnà els personatges que el feren famós, en The Mark of Zorro 1920, The Three Musketeers 1921, Robin Hood 1922, The Thief of Bagdad 1924 i The Black Pirate 1926
Richard Jenkins
Cinematografia
Actor de cinema nord-americà.
Després de prendre classes d’interpretació a la Wesleyan University, a Illinois, s’incorporà al grup d’actors de la Trinity Repertory Company, a Rhode Island Amb el bagatge d’haver interpretat dalt dels escenaris nombroses peces teatrals, a més de dirigir-ne algunes, el cineasta Lawrence Kasdan li donà una oportunitat al cinema amb un petit paper a Silverado 1985 D’aleshores ençà compagina la televisió i el teatre amb el cinema, en què figura en els crèdits de Blaze 1989, RShelton, Wolf 1994, MNichols, Absolute Power 1997, CEastwood, The Man Who Wasn't There 2001, germans Coen i North Country…
Rouben Mamoulian
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen armeni.
Procedent del teatre, es formà amb KStanislavskij, i el 1918 formà companyia pròpia Emigrat als EUA el 1923, hi dirigí sobretot musicals, entre els quals Porgy and Bess , de GGershwin S'incorporà a l’àmbit cinematògrafic quan aparegué el cinema sonor, i hi dugué a terme una tasca important, plena d’eficàcia i de sensibilitat, iniciada amb Applause 1929, City Streets 1931, Dr Jekyll and Mr Hyde 1932, Queen Christina 1933, Becky Sharp 1935, primer film en color, premiat a Venècia, The Mark of Zorro 1940 i Silk Stockings 1957 Tanmateix, es mantingué sempre actiu com a autor teatral, especialment…
Jimmy Sangster
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el guionista i director cinematogràfic gal·lès James Henry Kinmel Sangster.
S'inicià com a ajudant de producció en estudis de Londres Després d’un temps de servei a la RAF, continuà en la professió, i l’any 1949 s’incorporà als Hammer Studios, dins dels quals inicià una carrera com a guionista en el gènere de terror , associat sobretot amb el director Terence Fisher i els actors Peter Cushing i Christopher Lee Alguns dels títols més destacats, d’entre els més de cent cinquanta dels quals fou guionista, són The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Mummy 1959, Brides of Dracula 1960, Taste of Fear 1961, Maniac 1963, The Nanny 1965 i The Anniversary 1968 A…
Arc voltaic
Cinematografia
Revista cinematogràfica publicada a Barcelona del 1977 al 1983 (15 núm.), reconvertida en una segona època (1989-93, 5 núm.) en una publicació bàsicament dedicada a la literatura, la creació i l’assaig.
Entre els seus impulsors i collaboradors assidus hi havia Tomàs Delclòs, Fèlix Fanés, Valentí Gómez Olivé, Carles Hac Mor, Gustau Hernández i Mor i Ramon Herreros Aquest títol remet a la publicació d’avantguarda editada el 1918 per Joan Salvat-Papasseit, i el subtítol diu "Full de cinema" De format tabloide, acurat disseny gràfic i bilingüe, contenia assaigs que interrelacionen l’art del film amb altres disciplines i l’alta cultura en general, amb una clara deriva envers les avantguardes i el llenguatge cinematogràfic Incorporà les firmes de Ferran Alberich, Núria Vidal, Ramon Font, Joan…
Ramon Baños Martínez
Esport general
Cinematografia
Pioner de la cinematografia, productor i director.
El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal Films, i…
Melcior Font i Marsà
Cinematografia
Escriptor.
Vida Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi" també collaborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 p e Apologia i blasme del cinema , juliol del 1927, "La Publicitat" o "Imatges" Feu l’edició d’ El teatre català anterior a Pitarra 1928 Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939 Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por Le salaire de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina