Resultats de la cerca

Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982

Creat el 1998, poden concórrer al concurs totes les obres audiovisuals valencianes en les categories de tv-movie , llargmetratge, curtmetratge, sèrie, animació, documental, videocreació, videoclip, anunci publicitari i producció de doblatge al català Així mateix, els llargmetratges opten també a les habituals categories de premis de cinema millor director, actor, etc Tant pels seus patrocinadors públics i privats, institucions i grans empreses com per la seva projecció social, han esdevingut els màxims guardons de l’audiovisual valencià, amb la característica que són els mateixos…

La seva activitat fonamental és la producció de curtmetratges, com el Noticiari de Barcelona per a l’ajuntament de Barcelona, Imatges i fets dels catalans per a la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Notícia de Catalunya per a la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona i més d’un centenar d’altres títols, sempre per a institucions del sector públic, entre els quals cal citar la producció Som i serem , Història de la Generalitat de Catalunya per als Serveis de Cultura Popular i la Generalitat També…

A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’…

Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus…

Des que al final dels anys quaranta es fundà la primera productora dedicada a la realització de noticiaris, la indústria cinematogràfica porto-riquenya s’ha anat obrint camí gràcies al suport que ha rebut des de les institucions —DivEdCo, del departament d’instrucció pública— i gràcies també a l’aportació de realitzadors com IMSoto Don Pedro o la vida de un pueblo , 1977, La realidad de un sueño , 1993, i La historia inconclusa el olimpismo puertorriqueño , 1996, AMGarcía La operación , 1982, i Cocolos y rockeros , 1992, NQuiñones Fligth of Fancy , 2000, IBelén Una pasión…

Fou el primer centre d’Espanya a formular un pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93 i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a Joves CIEJ de…

Vida S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on collaborà en el diari El Proceso  1915-17 Installat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal Films Selectos  1930-36, i també escriví en Mi Revista Ilustración de actualidades  1936, de tendència anarquista, Actualidades Paramount  1935-36 i Proyector  1935-36 Parallelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics 1933-36 i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols Després de la guerra seguí collaborant en publicacions com Imágenes  1945-61, Fotogramas  1946, Otro Cine  1952-75 i…

Vida Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV 1972-75, on dirigí els curts documentals Quelcom més 1972 i Ceràmica catalana 1975, aquest amb Carles Rovira Membre del Collectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación 1974 Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu CCA, on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude España 1931-1939 1976-77 Després, i amb la seva dona, la periodista M Conesa, realitzà…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i…