Resultats de la cerca

Periodistà, fou enviat especial en diversos conflictes internacionals Posteriorment esdevingué cap d’espectacles del diari Avui A partir del 1977 realitzà diversos curtmetratges, documentals i els llargmetratges Viatge a l’última estació 1982, L’home de neó 1988 i La recerca de la felicitat 1991

La seva primera edició tingué lloc el 1980, i des de llavors l’han visitat grans directors de cinema, actors i actrius nacionals i internacionals El festival vol apropar al públic les produccions més recents de l’Arc Mediterrani i es concep com a lloc de trobada de les cultures mediterrànies

Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics El 1950 començà les seves experiències d’animació per a cinema publicitari obtingué premis internacionals pels seus espots i filmets El 1962 féu el curtmetratge d’animació La Bíblia i, en 1963-66, el llargmetratge en color El mago de los sueños Inventor de la M-Tecno-Fantasy nou sistema de tècniques combinables al servei de la fantasia, realitzà Las bestias no se miran al espejo 1975 Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JMNunes Barcelona GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas blanc i negre, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Antoni Ros i Marbà INTERPRETACIÓ Carlos Otero, Marta Mejías, Antonio Betancourt, Maria Quadreny Sinopsi Unes quantes noies fan autoestop davant d’alguns símbols revolucionaris, uns quants caràcters xinesos i una presó Aquestes imatges s’alternen amb notícies sobre conflictes internacionals i introdueixen els personatges, dues noies i dos homes, dins d’un món envaït per la publicitat, el consum i la política Producció Animat per l’èxit de Biotaxia 1967…

Estudià comunicació audiovisual a Madrid i exercí professionalment la crítica cinematogràfica a Fotogramas i altres publicacions i a Televisió Espanyola S'inicià en la creació cinematogràfica com a guionista de Desvío al paraíso 1994, dirigida por Gerardo Herrero, i l’any 2000 debutà com a director amb El corazón del guerrero , que guanyà diversos premis internacionals de gènere fantàstic Seguiren la comèdia El robo más grande jamás contado 2002, La caja Kovak 2006, en el gènere de terror, i el drama Celda 211 2009, guardonat el 2010 amb un premi Sant Jordi i vuit premis Goya,…

Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres collaboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia Cupido , 1945 i d’un drama La cita , 1948 ambdós codirigits amb A Moncunill Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa 1935, Fiesta del aspirantado y benjaminas 1943, La caja de cerillas 1944, etc realitzats gairebé sempre amb la collaboració d’altres cineastes El 1952 corealitzà amb Josep M Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans Fou guardonat amb…

Conegut amb el sobrenom d’“el Clint Eastwood japonès”, pels seus papers de personatge dur i estoic, es féu un nom com a protagonista d’un gran nombre de films d’acció, tot i actuar també en el gènere dramàtic Shiawase no kiiroi hankachi , 'El mocador groc de la felicitat', de Yōji Yamada, 1978 Hakkodasan , 'El mont Hakkoda', 1977, i Dôran , 1980, de Shirō Moritani Poppoya , ‘L’home del tren’, de Yasuo Furuhata, 1999 Així mateix, fou conegut en els circuits internacionals per les actuacions a Yakuza 1975, de Sydney Pollack, i Black Rain 1989, de Ridley Scott Actuà també a les…

Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la millor actriu i…

Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…

Vida Prestigiós cineasta amateur , durant la dècada del 1930 realitzà en 9,5 mm curts com ara Rapsòdia cívica 1933 Orenetes 1934, Esclat 1934 Leit-motiv 1934 Sísifo 1935 i El caos 1936, amb Enric Sabater, que foren presentats i guardonats en diversos concursos, tant estatals els del CEC com internacionals els de la UNICA i la Biennal d’Art de Venècia Com a periodista treballà a "Xut" i "El Mundo Deportivo" collaborà en revistes com ara "Films Selectos" 1930-37, "Cinema Amateur" 1932-36 i "Cine-Star" 1935-36, i dirigí "Proyector Revista mensual de cinematografía Magazine español…