Resultats de la cerca

Campió de lluita, Jacques Becker el revelà en el paper de dur a Touchez pas au grisbi 1953 Després afegí una gran humanitat en els papers que interpretà a Ascenseur pour l’échafaud 1957, de L Malle, Montparnasse 19 1957, de J Becker, Les tontons flingueurs 1963, de G Lautner, Les grandes gueules 1965, de R Enrico, Le deuxième souffle 1966, de JP Melville, 1967, L’aventure c'est l’aventure 1972, de C Lelouch, Cadaveri eccelenti 1976, de F Rosi

Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…

Desenvolupà una brillant carrera teatral durant els anys cinquanta i lentament s’imposà en el cinema, fins a esdevenir un dels actors francesos més preuats Participà en molts films, com Thérèse Desqueyroux 1962, de C Franju  La vie de Château 1965, de JP Rappeneau  L’une et l’autre 1967, de R Allio  La grande bouffe 1973, de M Ferreri  Tendre poulet 1973, de Ph de Broca, i, a les ordres de B Tavernier  L’horloger de Saint-Paul 1973, Que la fête commence 1975, Le juge et l’assassin 1976, Coup de torchon 1981 i La vie et rien d’autre 1989, pel qual obtingué un César i un David Il…

S’inicià el 1980 en una sèrie per a la televisió Debutà al cinema amb Splash R Howard, 1984 i s’especialitzà en el gènere de la comèdia amb títols com The Money Pit R Benjamin, 1986, The Burbs J Dante, 1988 i Big P Marshall, 1988 La seva versatilitat li ha permès també interpretar drames i obtenir els Oscar del 1993 i del 1994 per Philadelphia , de J Demme, i Forrest Gump , de R Zemeckis, respectivament Després interpretà The Bonfire of the Vanities B de Palma, 1990, Joe Versus the Volcano JP Shanley, 1990, Sleepless in Seattle N Ephron, 1993, Apolo XIII R Howard, 1995, Saving Private Ryan S…

Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films  Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys,…

Procedent del teatre clàssic, el 1980 guanyà un Oscar a la millor actriu secundària per  Kramer vs Kramer 1979, de R Benton, i el 1983 guanyà un segon Oscar pel paper principal a Sophie’s Choice , d’A Pakula Altres films seus són The Deer Hunter 1978, M Cimino, The French Lieutenant’s Woman 1980, K Reisz, Silkwood 1983, M Nichols, Falling in Love 1984, U Grosbard, premi David de Donatello 1985, Out of Africa 1985, S Pollack, premi David de Donatello 1986, Heartburn 1986, M Nichols, Ironweed 1987, H Babenco, A Cry in the Dark  1988, F Schepsi, premi a la millor actriu a Canes  Defending your…

Els seus inicis són marcats per El fusilamiento de Dorrego, de Mario Gallo 1908, primer film d’argument En aquesta època el tema epicohistòric es repetí com una constant en la majoria de realitzacions Així ho demostren Juan Moreira 1909, La revolución de mayo 1910 i Nobleza gaucha 1915 Obrí un parèntesi el peoner José Ferreyra, que amb Campo afuera 1919 i La canción de mi ciudad 1930 deixà els temes històrics per a portar poesia al poble Mario Soffici insistí en el tema èpic en els seus…

L’introductor del cinema al país fou l’enginyer Salvador Toscano Barragán, que el 1896 creà la primera sala d’exhibició i esdevingué el primer realitzador mexicà Amb l’arribada del sonor, el cinema mexicà se situà al capdavant de la producció hispanoamericana Però, malgrat diversos productors autòctons, els millors films del moment sobre Mèxic i els temes mexicans són producte de realitzadors estrangers, com Eisenstein Que viva México , 1930-31 i Fred Zinnemann Redes , 1934, per exemple El 1946 el cinema mexicà es donà a conèixer internacionalment amb el premi atorgat al Festival de Canes a…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…