Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Barcelona ARGUMENTI GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Cases blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Los Mustangs, Os Duques, Los Gatos Negros INTERPRETACIÓ Serena Vergano la viatgera, Enrique Irazoqui ell, Annie Settimo Encore, Rafael Arcos l’amant, Pilar Muñoz la portera ESTRENA Barcelona, 26031967, Madrid, 18091968 Sinopsi Després d’un desengany, una dona passa tota una nit amb un desconegut, anant d’una taverna a l’altra, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona i prenent gots de vi…

Si en un principi creà l’arquetip de noia lliure i independent Pretty Ladies , 1925 The Taxi Dancer , 1926, més tard s’imposà com a dona de caràcter Chained , 1934 Mildred Pierce , gràcies a la qual guanyà l’Oscar d’interpretació el 1945 Johnny Guitar, 1954 What ever Happened to Baby Jane , 1962, etc

Ha encarnat el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatius En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972

Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart  La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer  La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró  Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films RB Barcelona per a Exclusivas Floralva ARGUMENT I REFERENT LITERARI L’obra homònima de Manuel de Falla i Gregorio Martínez Sierra GUIÓ José Antonio Medrano, José Caballero Bonald, FRovira Beleta FOTOGRAFIA Gabor Pogani Eastmancolor, Techniscope MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Versió lliure de l’obra de M de Falla i GMartínez Sierra, adaptada per Ernesto Halffter SO ACárdenas INTERPRETACIÓ Antonio Gades Antonio, La Polaca Candela, Rafael de Córdova Diego, Morucha Lucía, Nuria Torray Soledad, José Manuel Martín Lorenzo, Fernando Sánchez…

Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de reganyols 1981…

Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes El museu s’obrí al públic com a collecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa 1940-2025 i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la collecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998   Exposició de peces al Museu del Joguet de Catalunya sota els…

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006, tingueren…

De família jueva, en esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní al Partit Comunista i participà en la resistència contra els nazis Acabada la guerra estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i després fou un temps professor a la Universitat Lliure de Berlín Corresponsal del diari Le Monde a París, establí una estreta amistat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, amb els quals collaborà a Les Temps Modernes , publicació que dirigí des del 1986 S’inicià com director de documentals l’any 1973 amb Pourquoi Israël , una retrospectiva dels vint-i-cinc d’anys de l’…