Resultats de la cerca

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i…

Debutà el 1963 en el teatre, i el 1966 actuà en Blow-Up , pellícula de Michelangelo Antonioni Dos anys després, durant el rodatge de Slogan , de Pierre Grimblat, conegué Serge Gainsbourg , amb el qual convisqué tretze anys, i esdevingué una icona del París contracultural dels anys seixanta, ciutat on s’installà des dels vint anys Amb Gainsbourg publicà el seu primer disc,  La chanson du Slogan 1969, banda sonora del film, i collaborà en nombroses cançons, entre les quals hi ha  Je t’aime moi non plus 1969 Posteriorment publicà Di Doo Dah 1973, Lolita Go Home 1975, Ex fan des sixties 1978,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arc Interprod Ricardo Albarrán, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron FOTOGRAFIA Hans Burmann Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Jordi Doncos SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Patxi Andión Pedro, Antonio Banderas Andrés, Carme Elias Julia, Héctor Alterio Luis, Joan Miralles Diego, Josep Minguell germà de Diego, Mercè Camins l’esposa d’Andrés, Rosa Novell filla de don Ramón, Carles Lucena pare de Diego, Marta Molins Tina, Muntsa Alcañiz l’esposa de Pedro, Rafael Anglada Don Ramón, Nadala Batista…

Sorgí a l’empara de la Llei d’associacions sindicals del 1977, i fou constituïda per uns dos-cents socis La seva junta directiva fou presidida per Joan Miralles 1981-82, Jordi Serrat 1983-85, Joan Borràs 1985-86, Alfred Lucchetti 1987-95, Jaume Comas 1995-97 i Hermann Bonnín 1997 De caràcter autònom i autogestionari, d’una banda, defensa els interessos de la professió millores salarials, convenis o denúncia d’irregularitats, i de l’altra, dona serveis de tipus jurídic i laboral i informació sobre cursos, etc El 1987 la junta presentà la dimissió i l’associació es plantejà la dissolució in…

El 1950 es graduà a la Universitat de Budapest en teatre i cinema Guionista durant els anys cinquanta, el 1964 obtingué èxit com a realitzador amb Nyáron egyszerü ‘A l’estiu és senzill’ Creador fecund, produí gairebé tota la seva obra, majoritàriament sàtires, en règims autoritaris, dels quals evità la censura a través de la metàfora, l’elipsi, les ambigüitats calculades i els sobreentesos, tot i que alguns dels seus films, com ara A tanú ‘El testimoni’, rodat el 1968, no fou estrenat fins deu anys més tard Arran del seu suport a la revolta antisoviètica, de 1956 a 1960 hom li…

Vida Inicià la carrera de periodisme a Pamplona, però al cap de dos anys es traslladà a Barcelona i ben aviat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on s’especialitzà en l’escriptura de guions pel Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics A partir del 1980 elaborà un seguit de guions didàctics que combinaven el documental, la ficció i el docudrama per a la Unitat de Televisió Educativa i Cultural de Mèxic també dirigí cinc curts per a la televisió nacional Gràcies als diners que rebé del Ministeri de Cultura espanyol en guanyar el concurs "La imagen de la mujer en los medios" pel…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Madrid GUIÓ RMasats, Chumy Chumez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Oriol Maspons, Xavier Miserachs assessoria i fotografies MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Casas i Augé, Cançons Los Íberos i Guillermina Motta SO Roger Sangenís INTERPRETACIÓ Guillermina Motta, Víctor Petit, Josep Sazatornil, Saza , Elisenda Ribas, Enric Casamitjana, Joan Fernández, Víctor Israel, Albert Puig i Palau, Sara Grey, Jaume Picas, Lluís Clotet, Colita , Lluís Quinquer, Los Íberos ESTRENA Madrid, 17101973, Barcelona,…

Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda  La residencia 1969, …

Abans que la firma installés oficines pròpies a l’Estat espanyol, el material de la Vitagraph empresa que la Warner absorbí el 1925 fou presentat per Julián de Ajuria el 1917 i Miguel de Miguel el 1919 D’altra banda, Josep Gurguí estrenà la temporada 1922-23 un seguit de títols de la First National Films societat absorbida per la Warner el 1928 i el 1926 fou la Metro Goldwyn Corporation l’encarregada de donar a conèixer 26 títols de la First National, primer lot d’una exclusiva que es mantingué fins que la firma es convertí el 1928 en GMetro-Goldwyn-Mayer Ibérica Però fou precisament el 1928…

Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana Inicialment l’empresa es…