Resultats de la cerca

Vinculat a la secció de cinema amateur del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià com a director amb Ascensió al Cavall Bernat 1925 També cal destacar Retales deportivos 1931, Alpina I i II 1932 i El repórter mecánico Número 6 Los deportes al día 1933

No tractava exclusivament de les activitats de la vila de Gràcia, sinó que, dividida en dues parts diferenciades, en una primera feia la crònica dels esports que es practicaven en aquell moment, com el futbol, el ciclisme, l’automobilisme o l’aviació La segona estava dedicada al cinema, un signe de modernitat Escrita en català fins el número 30, adoptà després el castellà Gratuïta i de periodicitat setmanal, se’n publicaren com a mínim 35 números

El 1908 dirigí Maria Rosa , film basat en l’obra d’Àngel Guimerà El 1911 realitzà Lucha de corazones rodada en un dia i Amor que mata Dirigí també pellícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València La lucha por la divisa, 1910 La barrera número trece, 1912 Per a la Condal Films dirigí La pasionaria , amb Tórtola Valencia com a actriu Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llargmetratges La dama duende, 1919 El león, 1920

Creats el 2008, tenen el precedent en els premis Barcelona del Collegi de Directors de Catalunya 2002 Dividits, en un inici, en 22 categories a produccions de l’any anterior, el 2023 havia augmentat a 26 categories Inclouen també el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a la trajectòria d’un professional que, pel seu prestigi, hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a promoure el cinema català El trofeu és una estatueta dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona L’acte de lectura de les nominacions té lloc a…

En fou primer president CXalabarder, que abandonà l’entitat el 1996 en ésser nomenat crític de bandes sonores de la revista "Fotogramas" El rellevà Balcells, format dins el Cineclub de l’Escola d’Enginyers Industrials i que dirigí, amb Carles Benpar, el Cineclub Montseny Organitzà conferències públiques amb suport audiovisual Sala Transformadors de Barcelona i, a partir del 1995, publicà la revista trimestral "Secuencias de música cinematográfica", que el 1999 es convertí en un butlletí Aquesta publicació edità un número especial amb articles de GBarón, LMartínez, JDRomero Mora,…

Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges  Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992,  Zire darakhatan zeyton ‘A través de les…

Dedicada a la crítica, el comentari, el reportatge i l’actualitat cinematogràfics, fou creada a Barcelona pel matrimoni format per Antoni Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán El primer número es publicà el 15 de novembre de 1946 Inicialment de periodicitat quinzenal, posteriorment passà a ser un setmanari El 1951 la revista instituí les plaques Sant Joan Bosco de cinematografia, que des del 1971 adoptaren el nom de Fotogramas de Plata , un dels guardons de cinema de més prestigi a l’Estat espanyol, atorgats anualment en diverses categories El 1962 assumí la direcció de la revista la filla del…

Estudià art dramàtic a Sichuan, on es familiaritzà amb els grans dramaturgs occidentals Després de la revolució 1949 entrà a treballar en uns estudis cinematogràfics de Xangai, i el 1953 codirigí el seu primer film, influït pel cinema soviètic Després de dos films, el 1957 rodà Nu lan wu hao ‘Jugadora de bàsquet número cinc’, 1957, la seva primera producció clarament personal De les següents pellícules, en les quals intentà distanciar-se de les directrius imposades des del partit comunista, sobresurten Hong se niang zi jun ‘El destacament femení roig’, 1961 i Wutai jiemei ‘Dues germanes de l’…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic seu li va…