Resultats de la cerca

Després d’uns inicis poc prometedors, realitzà l’inquietant film El bosque del lobo 1969 abans de reorientar la seva obra vers un classicisme correcte, encara que poc estimulant Tormento 1974, Pim, Pam, Pum fuego 1975, La Corea 1976, Un hombre llamado Flor de Otoño 1978, Akelarre 1984 i Bandera negra 1986, El día que nací yo 1991, El maestro de esgrima 1992, Morirás en Chafarinas 1995, Más allá del jardín 1996 i Tiempo de tormenta 2003 També ha participat en la pellícula collectiva Hay motivo 2004

Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la banda sonora L’any següent…

Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer,…

Vida Realitzà diversos oficis i participà, durant la dècada de 1960, en els grups de teatre independent La Pipironda i El Camaleó com a actor, decorador i dramaturg Feu de redactor, guionista d’historietes, director de revistes i cap d’edicions en l’Editorial Bruguera 1963-83 S’inicià com a cineasta amateur i independent amb Distància 200 metres 1967 Urani-235 1968 Distància 0 a infinit 1969 X X 1970 i Cascar el huevo 1975, premi al millor curt de la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona 1976 El 1979-80 filmà, en règim de cooperativa, el seu primer llarg Putapela Supervisà la…

Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Vida A catorze anys entrà a treballar al sector tèxtil Més conegut amb el renom d’El Truco, destacà de ben jove com a artista polifacètic cineasta amateur , fotògraf, dansaire La seva dèria pel cinema s’inicià amb l’aparició del 9,5 mm a la meitat de la dècada del 1920 Després de diverses cintes menors, el seu primer èxit fou La capsa de llumins 1944, realitzada amb Ignasi Castelltort, que guanyà una medalla d’argent i el premi al millor desenvolupament discursiu en el Concurs Nacional de Cinema Amateur del CEC Després feu Cupido 1945, amb Antoni Moncunill com a director escènic, que rebé el…

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera  El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…

Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…