Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Antoni Sirera i Jené
Cinematografia
Fotografia
Fotògraf i cinematografista.
Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida segona època amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí Ajuntà la seva condició d’excursionista —i sovint també d’aviador— amb la de fotògraf Amb el seu germà Jordi, creà l’Arxiu Sirera Jené, que recull les seves experiències fotogràfiques centrades en la fotografia aèria i botànica 1930-50 Intervingué en la illustració de llibres geogràfics i de guies En estreta collaboració amb Josep Vallverdú, feu la sèrie de llibres Catalunya visió 1968-74 i el…
,
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…
Ferran Llagostera i Coll
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Després d’estudis d’arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona 1987 —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol 1988 i Terranova 1990
José Luis Borau Moradell

José Luis Borau Moradell
© SGAE
Cinematografia
Guionista, realitzador, crític cinematogràfic i escriptor aragonès.
Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films — Brandy, el sheriff de Losatumba 1963 i Crimen de doble filo 1964, feu de professor i productor cinematogràfic El seu retorn a la direcció Hay que matar a B , 1973 no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos 1975, que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina 1979 i Río abajo 1984 El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a…
Jordi Cerdà i Geberès
Cinematografia
Artista i cineasta amateur.
Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983 Són reflexions…
Llums i ombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de Velázquez Del nostre temps Jack Shepherd Teo, Ángela Molina Charo,…
Frederic Amat i Espasa
Cinematografia
Artista plàstic i director.
Vida Cursà estudis d’arquitectura, pintura i escenografia i ha desenvolupat un estil propi, per mitjà del conreu de diferents arts –dibuix, pintura, obra gràfica, illustració de llibres, ceràmica, escultura, escenografia i també fotografia i cinema– Ha collaborat en espectacles de dansa i música, i en l’àmbit teatral i el literari Ha treballat amb creadors com Cesc Gelabert, Carles Santos i Vicenç Altaió, i per al Teatre Lliure Fou l’autor de l’ambientació i l’escenografia dels quatre episodis del llargmetratge Pastel de sangre 1971, Emilio Martínez-Lázaro, Jaime…
Peter Greenaway
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic britànic.
Influït per les seves experiències pictòriques i com a funcionari del Central Office of Information, ha desenvolupat una filmografia caracteritzada pel barroquisme formal i una concepció del cinema alhora enciclopèdica i visionària A més de nombrosos curtmetratges, és autor de The Falls 1980, The Draughtman's Contract 1982, A Zed and Two Noughts 1986, The Belly of an Architect 1987, Drowning by Numbers 1988, premiat a Canes a la millor contribució artística, The Cook, the Thief, His Wife and Her Lover 1989, premi del Festival Internacional de Catalunya, Prospero's Books 1991, The Baby of…
Jacques Monory
Pintura
Cinematografia
Pintor i realitzador cinematogràfic francès.
Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i Le moindre…
Pere Fernández i Miret
Cinematografia
Guionista.
Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina