Resultats de la cerca

Es formà a Xile i, de retorn a Bolívia, impulsà el cinema del seu país amb films polítics sobre la realitat social Ulkamau 1966, El coraje del pueblo 1971 i Fuera de aquí 1977 Posteriorment visqué alguns anys a l’exili i el 1989 dirigí La nación clandestina

Revolucionà ideològicament i tècnica el cinema d’animació amb Fritz the cat 1972 Posteriorment evolucionà dins d’aquest gènere dels dibuixos animats amb Heavy traffic 1973, Wizards 1977, Lord of the rings 1978 i American Pop 1981 Mitjançant la sàtira i comentaris polítics obrí el camí a l’animació per a adults, així com utilitzant la tècnica de la rotoscòpia donà qualitat en moviments i en el dibuix

Estudià al Conservatori de música de Kíiv i el 1951 es graduà a l’Institut de Cinema de Moscou Realitzà alguns curts i quatre llargmetratges, fins que Teni zabytych predkov ‘L’ombra dels avantpassats oblidats’, 1964 obtingué una repercussió internacional gràcies al seu tractament visual oníric i barroc Posteriorment, el documental Kievskie freski ‘Els frescs de Kiev’, 1966 fou censurat per motius polítics i el 1973, després de realitzar Sayat Nova ‘El color de la grana’, 1969, fou detingut i condemnat a treballs forçats El 1984 reemprengué la seva obra amb Legenda o Suramskoj…

Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El 1949 inicià la…

Encarnà el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatives les pellícules  En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972 Parallelament, tingué una breu, però influent carrera musical, durant la qual collaborà amb autors destacats com Serge Gainsbourg, amb qui enregistrà peces icòniques de la cançó francesa Abandonà definitivament tant el cinema com la música el…

Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar,  I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento…

Redactor de Cahiers du Cinéma  1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996,  Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000,  Nos deux marseillaises 2001 i  Rêves de France à Marseille  2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà  Le bal d’Irène 1986,  Jeune…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Leo Films ARGUMENT I GUIÓ Miquel Sanz, ARibas FOTOGRAFIA Teo Escamilla Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué, Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Xabier Elgorriaga Josep, Francesc Casares Frederic, Pau Garsaball Sr Palau, Montserrat Salvador Sra Palau, Jeannine Mestre Remei Palau, Ángela Molina Roser Palau, José Luis López Vázquez Enric Prat de la Riba, Adolfo Marsillach Francesc Cambó, Ovidi Montllor Emiliano Iglesias, Marta May Eulàlia, FRepiso Jaume Carner…

A 18 anys fou nomenat director de l’escola del seu poble i l’any 1976 fundà el diari alternatiu The Flint Voice Posteriorment féu de director, productor i presentador de la sèrie de televisió TV Nation , guardonada amb un premi Emmy L’any 1989 dirigí el seu primer documental per al cinema, Roger and Me , sobre les conseqüències del tancament de la factoria General Motors a Flint, al qual seguiren The Big One 1997, Pets or Meat 1992 i el film de ficció Canadian Bacon 1995 Moore es donà a conèixer a Europa amb el documental Bowling for Columbine , un allegat contra la cultura armamentística…

Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc…