Resultats de la cerca

Treballà primer com a model i posteriorment cursà estudis de teatre L’any 1941 rodà la seva primera pellícula, The Outlaw , sota la direcció de Howard Hughes, que no fou estrenada fins dos anys més tard a causa dels problemes amb la censura, que considerava d’un erotisme massa explícit algunes seqüències que protagonitzà Gràcies al seu físic espectacular, però, la pellícula esdevingué un èxit de taquilla Convertida en sex-symbol , posteriorment protagonitzà Young Widow 1946, d’Edwin L Marin, His Kind of Woman 1951, de John Farrow, Las Vegas 1952, de Robert Stevenson…

Començà a rodar films amateurs quan era adolescent, fins que el grup musical Yes li encarregà un documental titulat 9012 Live 1987 Sex, Lies and Videotapes 1989, el seu primer llargmetratge de ficció, fou premiat amb la Palma d’Or a Canes i més tard rebé una nominació a l’Oscar, guardons prematurs que condicionaren la seva trajectòria immediata Després de mantenir-se en un terreny independent amb Kafka 1991, el melodrama King of the Hill 1993 o el policíac The Underneath 1993, acceptà dirigir George Clooney al thriller Out of Sight 1998 i Terence Stamp a The English Falcon 1999 per a…

Després d’iniciar-se com a guionista de sèries de TV, el 1991 dirigí la seva primera pellícula, Truly Madly Deeply Posteriorment rodà la comèdia Mr Wonderful 1993, i l’èxit li arribà amb el film The English Patient 1996, que guanyà deu Oscar, entre els quals un al millor director i un a la millor pellícula Posteriorment realitzà el thriller The Talented Mr Ripley 1999, el curt Play 2000, sobre una obra teatral de Samuel Beckett, Cold Mountain 2003, Breaking and Entering 2006 i fou un dels productors executius de Michael Clayton 2007, nominada a set Oscar

Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit  Regression 2015 i  Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió  La…

Estudià cinema a la Universitat de Califòrnia del Sud Debutà amb el film I Want to Hold Your Hand 1978 Les seves produccions, emmarcades principalment en el gènere d’aventures o de ciència-ficció, han tingut molt d’èxit entre el públic Used Cars 1980, Back to the Future 1985 —que tingué dues continuacions—, Who Framed Roger Rabbit 1988, on barreja el dibuix animat amb la fotografia convencional, Death Becomes Her 1992 La faula política Forrest Gump 1994 obtingué sis Oscar, inclosos els de millor film i millor direcció Posteriorment retornà a la ciència-ficció amb Contact 1997…

S'inicià com a actor de teatre, però debutà en el cinema a Sophie's Choice 1982, d’AJPakula Posteriorment interpretà Silverado 1985, de LKasdan, però la popularitat li arribà amb A Fish Called Wanda 1988 —pellícula per la qual fou guardonat amb l’Oscar al millor actor de repartiment— i Dave 1993, d’IReitman Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, The Ice Storm 1997, d’ALee, In & Out 1997, d’FOz, A Midsummer Night's Dream 1999, de MHoffman, Wild Wild West 1999, de BSonnenfeld, The Anniversary Party 2001, d’ACumming i JJason Leigh, Life as a House 2001, d’…

Els anys en què estudiava arquitectura s’introduí en el cinema amateur, i realitzà videos experimentals Posteriorment treballà en televisió i publicitat El 1990 fundà O2 Filmes, que es convertí en la productora de cinema publicitari més important del Brasil Debutà en el cinema amb Menino Maluquinho 2 A Aventura 1998, al qual seguiren Domésticas 2001 i Cidade de Deus 2003, film gairebé documental sobre els barris marginals a les grans ciutats brasileres basat en la novella homònima de P Lins i que obtingué una gran acollida internacional fou nominat a quatre Òscars …

De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a Hollywood 12 Years…

Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una…