Resultats de la cerca

La pràctica teatral es revela en els seus films, centrats gairebé sempre en un problema sentimental i amorós Picnic , 1955 Bus Stop , 1956 Sayonara , 1957, tema que es manté en les seves comèdies musicals posteriors South Pacific 1958, Fanny 1961, Camelot 1966, Paint Your Wagon 1968

Membre destacat del Cinema Novo amb Ganga Zumba 1962 i Os heredeiros 1969, els seus films posteriors han mantingut un cert grau d’interès Xica da Silva 1977, Chuvas de verão 1978 i Bye Bye Brasil 1980 També dirigí  Quilombo 1984, Um trem para as estrelas 1987, Dias melhores virao 1989, Veja esta cançao 1994, Tieta do Agreste 1996, Orfeu 1999, Deus é brasileiro 2002 i O Grande Circo Místico 2018

Fill d’un director d’escena, el seu nom de naixement era William Blake Crump, i adoptà com a nom artístic una combinació del seu propi nom i el del seu avi, el realitzador de cinema mut J Gordon Edwards S’inicià com a guionista de guions de cinema negre, i entre el 1957 i el 1961 creà per a la televisió diverses sèries d’èxit en aquest gènere El 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Bring your Smile Along Seguiren una quarantena llarga de títols, tots del gènere de la comèdia, amb la notable excepció del drama Days of Wine and Roses 1962, premiada al festival de Sant Sebastià el 1963…

Una de les seves primeres creacions fou el ninot del Sr Prokouk , que protagonitzà una sèrie 1946-58 de deu films curts Amb el seu segon llargmetratge, Cesta do Pravesku ‘Viatge a la Prehistòria’, 1953, assolí una gran reputació internacional, que quedà refermada amb Vynalez zkazy 1958 i Baron Prasil ‘El baró fantàstic’, 1961 En els seus llargmetratges posteriors predominà la imatge real sobre l’animació Els anys setanta realitzà una sèrie de dibuixos animats sobre les aventures de Simbad el marí

Intèrpret de films com Words and Music 1948 i Command Decision 1949, establí una mútua collaboració com a guionista amb Blake Edwards Habitualment en el terreny de la comèdia, dirigí Sunny Side of the Street 1951, My Sister Eileen 1955, Bell, Book and Candle 1958, The World of Suzie Wong 1959, Strangers When we Meet 1960, The Notorious Landlady 1961, Paris When It Sizzles 1963 i How to Murder your Wife 1965, entre d’altres Els fracassos professionals posteriors el conduïren al suïcidi

Començà com a realitzador Brute Force , 1947 The Naked City , 1948 als EUA, però el 1950, pressionat pel maccarthisme, marxà a Europa, i s’establí a Atenes Recomençà brillantment la seva carrera amb Night and the City 1950 i Du Rififi chez les hommes 1955, premiat al Festival de Canes Films seus posteriors són Potè tìn Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1960, Phaedra 1961, Topkapi 1964, Up tight 1968, The Rehearsal 1973, Cri des femmes 1978 i Circle of Two 1980, etc Estigué casat amb l’actriu Melina Mercouri 1966-94

El 1926 dirigí el film humorístic i d’avantguarda Nogent, Eldorado du dimanche Adscrit al “realisme poètic”, és autor d’obres definitives dins aquesta tendència Drôle de Drame 1937, Quai des Brumes, Hôtel du Nord 1938 i Le jour se lève 1939 A Les visiteurs du soir 1942-43 i a Les enfants du Paradis 1943-45 establí, en clau, una voluntat de definició estètica prevertiana Entre les seves obres posteriors es destaquen Les portes de la nuit 1946, Juliette et la clef des songes 1951, Thérèse Raquin 1953, Les Tricheurs 1958, Trois chambres à Manhattan 1965, Les jeunes loups 1967, La…

Compaginà la seva professió de model publicitària amb petites intervencions en diversos films al principi dels vuitanta Les seves primeres pellícules com a protagonista són, entre d’altres, King Solomon's Mines 1985 i Allan Quatermain and the Lost City of Gold 1987 Es convertí en el sex-symbol femení dels noranta arran de l’èxit de Basic Instinct 1992 Entre els seus treballs posteriors destaquen Last Action Hero 1993, Diabolique 1995, Last Dance 1996, Sphere 1998, The Mighty 1998, Gloria 1999, The Muse 1999, Simpatico 1999, Beautiful Joe 2000, Cold Creek Manor 2003, A Different…

De nen ja havia treballat en diverses obres teatrals i musicals Debutà al cinema amb un petit paper a Death Collector 1976 La seva intervenció a Raging Bull 1980, de MScorsese, reactivà la seva carrera en ésser nominat a l’Oscar Actuà a I'm Dancing as Fast Can 1981, Dear Mr Wonderful 1982, Once Upon a Time in America 1984, Man on Fire 1987 i Lethal Weapon 2 1989 Amb Good Fellas 1990, de Scorsese, guanyà l’Oscar Entre els seus films posteriors cal destacar Home Alone 1990, Lethal Weapon 3 1991, Home Alone 2 1992, A Bronx Tale 1993, Casino 1995, 8 Heads in a Duffel Bag 1997, Gone Fishin' 1997 i…