Resultats de la cerca

Cap de la productora Pathé 1905, fou director de la filial a Nova Jersey, i després de la guerra reprengué a França la direcció de la Pathé Baby Conreà diferents camps dins la realització films còmics Le chien et la pipe , 1903, fantàstics Les sept châteaux du Diable , 1901, drames populars Historie d’un crime , 1901 i temes literaris Don Quichotte , 1903 i religiosos La passion de Crist , 1902- 05 Altres pellícules seves notables són Les victimes de l’alcoolisme 1902, La grève 1903 i L’affaire Dreyfus 1907

Filla dels actors Debbie Reynolds  i Eddie Fisher, obtingué de molt jove una gran popularitat en el paper de la princesa Leia en tres episodis de la sèrie Star Wars A New Hope , 1977, The Empire Strikes Back , 1980 i The Return of the Jedi , 1983, que reprengué el 2015 en The Force Awakens Tot i que actuà en alguns films de projecció notable com ara Hannah and Her Sisters 1986 i When Harry Met Sally 1989, la seva carrera es veié perjudicada per les addiccions, problemes que foren la base dels seus llibres autobiogràfics, entre els quals cal esmentar  Postcards from the Edge…

Durant el període de depressió econòmica dirigí films de caire realista sobre temes socials, tendència que aviat abandonà per conrear un tipus de cinema d’anàlisi psicològica Naniwa hika ‘Elegia de Naniwa’, 1936, Gio no shimai ‘Les germanes de Gio’, 1936 Els anys quaranta, època d’exaltació nacionalista, hagué d’abandonar aquest tipus de cinema i realitzar films històrics, però aviat reprengué el gènere anterior, on produí pellícules molt interessants Saikaku ichidai onna ‘Vida d’una dona galant’, Ugetsu monogatari ‘Narracions de la lluna pàllida d’agost’ i Sansho dayu ‘L’…

Autor de diversos curt-metratges i collaborador de F F Coppola, dirigí THX 1138 1971, American Graffitti 1973 i l’epopeia espacial en tres parts Star Wars També ha produït la trilogia sobre el personatge d’Indiana Jones dirigida per Steven Spielberg i la sèrie televisiva Propietari de l’empresa d’efectes especials Industrial Light & Magic, ha aplicat la seva filosofia de l’espectacle a Willow 1987, sense, però, renunciar a incursions de prestigi en films de Coppola, Scharder o Kurosawa Després d’alguns anys consagrat a la tasca de productor cinematogràfic, reprengué la de…

Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué…

Vida A quinze anys inicià la seva tasca literària en diverses publicacions El 1935 participà en la fundació del Cineclub Avançada, que feu sessions en alguns locals de Terrassa A la dècada del 1940 liderà la creació del cineclub Cinema, i reprengué la tasca literària Collaborà en revistes especialitzades com ara "Otro Cine" 1952-75, "Arte Fotográfico", "Proyector" 1956-57 i "Imagen y Sonido" 1963-75, en butlletins d’entitats locals i al setmanari "Presència" de Girona Organitzà i participà en cicles de cinefòrum a les entitats Amics de les Arts, Centre Parroquial de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Andreu Rebés Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Irene Montcada, Gilles Bressan MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Licio Marcos de Oliveira directe, Albert Manera estudi INTERPRETACIÓ Àlex Casanova Àlex, Eva Santolària Susanna, Saïd Amel Saïd, Rosa Gámiz Muntsa, Joan Dalmau Fouces, Jordi Sánchez Fèlix, Francesc Albiol Pelopoya, Núria Badia Dora ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 200996 Sinopsi A la Barcelona del 1990, Àlex, un representant de vins, està…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Estudià art dramàtic a Sichuan, on es familiaritzà amb els grans dramaturgs occidentals Després de la revolució 1949 entrà a treballar en uns estudis cinematogràfics de Xangai, i el 1953 codirigí el seu primer film, influït pel cinema soviètic Després de dos films, el 1957 rodà Nu lan wu hao ‘Jugadora de bàsquet número cinc’, 1957, la seva primera producció clarament personal De les següents pellícules, en les quals intentà distanciar-se de les directrius imposades des del partit comunista, sobresurten Hong se niang zi jun ‘El destacament femení roig’, 1961 i Wutai jiemei ‘Dues germanes de l’…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo Bridge , 1940…