Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…
paper
Cinematografia
Teatre
En una obra dramàtica o en una pel·lícula, personatge representat per un actor.
Anne Bancroft
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Anna Maria Italiano.
Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí…
Natàlia Molero i Lloret
Cinematografia
Política
Literatura catalana
Política, gestora cultural, narradora i dramaturga.
Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya 1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…
,
Paul Scofield
Cinematografia
Actor britànic.
Inicià la seva carrera com a actor teatral el 1940, interpretant sobretot persontages shakespearians La seva actuació com a rei Lear en la versió de Peter Brook del 1962 li donà un gran renom, i el 2004 un jurat compost per actors de la Royal Shakespeare Company votà aquesta interpretació com el millor paper mai representat en una obra de Shakespeare Les seves incursions en el cinema, tot i que escadusseres, foren igualment celebrades destacaren el seu debut cinematogràfic a That Lady 1955, de Terence Young i sobretot, A Man for All Seasons 1966 de Fred Zinnemann, en la qual la…
Frank Langella
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Després de cursar estudis superiors a la Universitat de Syracuse, es matriculà a l’escola d’interpretació de Sawyer Falk i a la de Wynn Handman Completà la seva formació escènica prenent classes de dansa amb Anna Sokolow Intervingué per primera vegada en un muntatge teatral a Nova York amb l’obra The Immoralist 1963 Parallelament a la seva tasca damunt els escenaris, inicià el seu debut cinematogràfic amb Diary of a Mad Housewife 1970, de FPerry Entre els seus papers més destacats en el cinema, cal esmentar els interpretats en una versió de Dracula 1979, de JBadham Sphinx 1981, de FJSchaffner…
Silvestre Torra i Cahís
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Enginyer de professió, el 1955 inicià una prolífica carrera com a realitzador amb la firma Sito Films, Produccions Cinematogràfiques de Cinema Amateur, que produí més d’un centenar de títols, entre els quals destaca Recordant Pau Casals 1978 A banda dels films presentats i guardonats en diferents concursos, ha rodat nombrosos documentals i reportatges sobre esdeveniments històrics, festes tradicionals etc , a més d’una sèrie dedicada a la història de Rubí El seu cinema ha representat el Principat d’Andorra a la UNICA en dues ocasions el 1984 amb Retorn del mestre 1973 i el…
Les arts escèniques
Cinematografia
Sèrie de quatre films sobre diverses especialitats del teatre, coproduïda per l’Obra Social de la Caixa de Barcelona, amb la coordinació general de Ferran Baile, la direcció i el muntatge de Joan Martí i Valls i la fotografia de Tomàs Pladevall.
El primer film, Romanços de lluna plena 1981, 16 mm, 27’, fou protagonitzat per la Companyia Marduix Titelles Joana Clusellas, Toni Oró, Claret Papiol, Francesc Pujol, Jordi Pujol, Joan Serra El tema central és el romanço cançó A la vora de la mar , representat per titelles La cinta, que inclou imatges relas, ensenya el món dels titelles i les variades tècniques que hi coexisteixen El segon film, Casa del mim 1981, 16 mm, 20’ anà a càrrec del grup Teatre del Rebombori Mims de Barcelona Anton Font, director del grup, Xavier Cid, Joan Faneca, Toni Mira, Nicela Santos La trama…
cinema coreà
Cinematografia
Cinema produït a Corea del Sud i a Corea del Nord.
Des del principi dels anys vint fins a la rendició del Japó el 1945 existí una activa indústria cinematogràfica a Corea, però cap de les pellícules que es feren no s’ha pogut conservar íntegrament fins a l’actualitat La primera pellícula coreana fou Uuirijeok gutu ‘La revenja’, 1919, i consistia en un kinodrama en què els actors feien la seva interpretació davant d’un fons sobre el qual es projectava un film Es considera que la pellícula més important de l’etapa muda és Arirang 1926, dirigida, protagonitzada i produïda per Na Un-kyu, un allegat contra l’imperialisme japonès que inspirà una…
Columbia Films
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana fundada el 1924 com a Columbia Pictures Corporation, i que nasqué com a resultat de la unió de productors agrupats a l’entorn de Jack i Harry Cohn.
Amb Joseph Brandt, aquests ja havien constituït el 1919 la CBC Sales Corporation Quan Brandt s’escindí el 1924, la companyia es transformà en Columbia, presidida per H Cohn fins a la seva mort el 1937 Els seus films foren introduïts a l’Estat espanyol per Cinematogràfica Verdaguer de Barcelona el 1928, però el 1930 passaren a ser una exclusiva de Príncipe Films, firma donostiarra que en cedí la concessió a Renacimiento Films de Madrid, representada a Barcelona per Modest Pascó i Vilalta Cap al 1932, el material de la Columbia fou representat per la United Artists Artistes…