Resultats de la cerca

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Des del 1902 residí a París El seu Manifeste du VII e art, influït per Marinetti i D’Annunzio, és un dels primers tractats sobre el fet cinematogràfic Fou l’iniciador del moviment mundial dels cineclubs

El 1950 fou elegida miss Suècia, i poc després competí pel títol de miss Univers que no guanyà Passà a Hollywood, on no aconseguí destacar El 1960 esdevingué una icona del cinema per la seva actuació en una seqüència de La dolce vita 1960, de Federico Fellini , en què personificava, en una escena amb Marcello Mastroianni,  una diva nòrdica exuberant i desinhibida Posteriorment residí a Itàlia, i fins el 2002 actuà en una vintena de pellícules de ressò discret

Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen  Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i  Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L…

Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del…

Fill d’Eduard Marquina i Angulo Féu estudis d’enginyeria industrial i aprengué tècnica cinematogràfica a París i a Berlín, on residí un temps Tornà a Barcelona el 1933 i, més tard, treballà com a enginyer de so per als Estudios CEA de Madrid El 1935 dirigí Don Quintín el Amargao —on collaborà Luis Buñuel—, per a la casa productora Filmófono i poc abans de la guerra civil fou director de El bailarín y el trabajador , els seus dos millors films Des del 1939 treballà a CIFESA, dins el gust característic d’aquesta productora i sense gaire encert Fou director, a Amèrica, del film La…

Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i…

Vida S’inicià a Barcelona com a animador als Estudios Buch-Sanjuán, on treballà entre el 1957 i el 1961 Creà l’escola de dibuix animat Cinedibujo 1962-64 i treballà com a independent realitzant cintes publicitàries, inserts i portades per a films comercials als estudis Royal Films de Ricard de Baños com a cap de l’estudi i animador a Cinetti 1964-67 i a Still-Test 1963-68, per a la qual dirigí el curs "Formación profesional de dibujantes animadores" Residí a Suïssa, i als EUA al final de la dècada de 1960, on treballà per als estudis Al Guest Group de Toronto Canadà en la…

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva…

Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat…