Resultats de la cerca

Especialitzat en papers d’home dur, el 1965 obtingué el premi d’interpretació al festival de Berlín i l’Oscar a la millor interpretació masculina per Cat Ballou Altres films seus són The Man who Shot Liberty Valance 1961, The Killers 1964, Monte Walsh 1970, The Big Red One 1978, etc

Es consagrà amb Stagecoach 1939, de J Ford Especialitzat sobretot en el western , interpretà, entre altres films, Fort Apache 1948, Red River 1948, The Quiet Man 1952, The Searchers 1956, Rio Bravo 1959, The Alamo 1960, The Man who Shot Liberty Valence 1962, Green Berets 1967, The Undefeated 1968, True Grit 1969, Oscar d’interpretació, Chisum 1970 i Rooster Cogburn 1975

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca 1940, This land is mine 1943, The picture of Dorian Gray 1945, All about Eve 1950, Oscar al millor actor secundari, That kind of woman 1959, A shot in the dark 1964, Trunk to Cairo 1965, The quiller memorandum 1966, etc Se suïcidà en un hotel de Castelldefels

Després de diverses experiències teatrals i televisives durant els anys cinquanta, el 1962 inicià una filmografia irregular amb alguns films d’èxit, com ara Butch Cassidy and the Sundance Kid 1969, Slaughterhouse-Five 1972, The Sting 1973, per la qual rebé l’Oscar a la millor direcció, Slap Shot 1976, A Little Romance 1979, The World According to Garp 1982, The Little Drummer Girl 1984 i Funny Farm 1988

Considerat un dels més provocatius directors del cinema independent nord-americà, protagonitzà el curtmetratge Schatt's Last Shot 1985, abans de debutar en el llargmetratge amb Fear, Anxiety & Depression 1989, una pellícula de baix pressupost en què ja donà mostres de la seva pessimista visió del món Molt més èxit obtingué amb Welcome to the Dollhouse 1995 i, sobretot, amb Happiness 1998, sarcàstica i àcida comèdia coral Storytelling 2001 i Pallindromes 2004 són mostra també de la seva capacitat crítica i revulsiva

Fou, de primer, periodista, escriptor i guionista El 1948 inicià la seva filmografia amb I shot Jesse James , al qual seguiren films bèllics — The Steel Helmet 1950, Fixed Bayonets 1951, The Big Red One 1980, westerns — Run of the Arrow 1956, Forty Guns 1957 i policíacs — House of Bamboo 1955, The Crimson Kimono 1959, The Naked Kiss 1964, caracteritzats tots ells per un estil barroc i violent Arran dels problemes suscitats per White Dog 1982 als EUA, marxà a França, on rodà Les voleurs de la nuit 1984, Street of no Return 1989 i Madonna and the Dragon 1989

Es donà a conèixer com a cantant a través de la ràdio A partir del 1939 assolí èxits extraordinaris actuant en directe acompanyat de famoses orquestres, amb un tipus de cançó melòdica acusadament romàntica, èxit que li valgué el sobrenom ‘The Voice’ i que es mantingué fins gairebé el final de la seva vida En el cinema, es limità al començament, per la seva activitat, al gènere musical, amb obres tan conegudes com On the Town 1949, Anchors Aweigh 1954, entre altres, si bé més endavant demostrà el seu excellent talent dramàtic en films com From Here to Eternity 1953, Man With the Golden Arm…

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com…

Vida Després de fer estudis d’aparellador i de tècnic industrial, habilità una nau a Madrid, on aixecà els estudis Ballesteros Tona-Film, treballant-hi com a decorador en cap durant dos anys Amb clares influències de l’ art-déco i la Bauhaus, s’estrenà amb Patricio miró una estrella 1934, José Luis Sáenz de Heredia, rodatge que es prolongà gairebé un any perquè tot l’equip tècnic era debutant A continuació feu tres cintes consecutives del prolífic José Buchs basades en sengles novelles Diez días millonaria 1934, Madre Alegría 1935 i El niño de las monjas 1935, a més de collaborar en La…

El gènere aprofita l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que acompanyaren la colonització d’aquests territoris A partir d’una visió romàntica, un conjunt d’arquetips el xèrif , els fora de la llei, el cow-boy , els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc i d’arguments el viatge, la transhumància, la rivalitat ramaders-agricultors, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible el barret vaquer, les pistoles, el saloon , el paisatge dels…