Resultats de la cerca

Iniciada per la Federació Catalana de Cineclubs sota la direcció de J Romaguera, recull els treballs guardonats i seleccionats dels quatre concursos sobre Història de la Catalunya Cinematogràfica Continuada per la Societat Catalana de Comunicació filial de l’Institut d’Estudis Catalans sota la mateixa direcció, aplega les actes de les Jornades sobre Recerques Cinematogràfiques dedicades principalment a estudiar el cinema català

Creat al novembre del 1971, es presentaren al públic amb l’espectable Non plus plis , sota la direcció collectiva de Joan Font Un dels seus objectius inicials era recuperar la tradició i el material prohibit pel franquisme, com el del Carnaval Els seus espectacles, sempre de caràcter festiu, són el fruit d’una creació coral i s’inspiren en les coses quotidianes que reivindiquen com a essencials El 1975 formaren una comuna oberta i batejaren la seva casa de Canet de Mar com La Vinya Els espectacles següents foren Moros i cristians 1975 Plou i fa sol 1976 Sol, solet 1979 disc i…

Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y…

També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas,…

Sota la influència de JLGodard realitzà Le Père Noël a les yeux bleus 1966 i en una línia tothora marginal, La maman et la putain 1972, Més petites amoureuses 1975 i Une sale histoire 1977

S'inicià en el teatre sota la direcció de Max Reinhardt, activitat que deixà per dedicar-se al cinema 1917 La seva figura es consagrà sobretot en el cinema mut de caràcter expressionista, encarnant tipus conflictius i turmentats De la seva filmografia cal destacar Das Kabinett der Dr Caligari 1919, Das Wachsfigurenkabinett 1924, Der Student von Pvag 1925, The man who laughs 1928, The Thief of Baghdad 1940 i altres

Pràcticament inexistent abans del règim socialista de Hoxha, prengué una certa volada sota l’ègida soviètica, especialment amb Skanderbeg , epopeia històrica nacional realitzada en coproducció amb l’URSS el 1954 La socialització permeté a Albània de muntar uns estudis a Tirana 1958, on fou feta una gran quantitat de documentals propagandístics i educatius De la producció de llargmetratges, escassa aproximadament cinc a l’any, en destaquen Kristao Damo ‘La tempesta’, 1959 i Viktor Gjika ‘Els camins blancs’, 1974

Fou el primer grup d’aquestes característiques de l’Estat espanyol, i sorgí en sintonia amb altres entitats semblants, com Action Super 8 & Video París, 1973 Al voltant de López Manzano es reuniren cineastes com Vicent Gil, JMMartí Corbella, Josep Carbó, Ricard Aymamí, JLCórdoba del Águila, Joaquim Moliné o FJGonzález González El collectiu fou una continuació de la Barcelona Cine Coop Distribución 1974, que inicià la seva tasca de difusió el 1975 amb el nom de CineAcción Coop Distribución El mateix any de la seva fundació, Acció Súper 8 convocà la I Setmana Nacional del Film Súper 8 i…

Loriente i J M Carcasona Tingué com a redactors principals a E Ferrer, J M Otero, G Quesada, F Lázaro, J Ripoll, J L Guarner i J Coma, alguns dels quals estaven estretament relacionats amb el Cineclub Monterols i la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona En sortiren 19 números Marcà un estil i una línia crítica pròxima a la teoria de la "política d’autors" que llavors preconitzava "Cahiers du Cinéma" per mitjà de la secció La nueva frontera de la crítica Prestava una atenció particular als problemes de la indústria i el comerç cinematogràfics a l’Estat espanyol i el Nuevo Cine…

Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production cinema britànic Nasqué sota l’impuls de John Grierson Drifters ‘Els impulsors’, 1929, per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèllics Seguiren les directrius de Grierson Arthur…