Resultats de la cerca

Coreògraf a Broadway i en films com My Sister Eilenn , 1955 i The Little Prince 1974, emprengué després la realització de musicals innovadors com Sweet Charity 1969 i Cabaret 1971 i reflexions sobre el mateix espectacle com Lenny 1975, All That Jazz i Star 80 1983

De fort temperament dramàtic, les seves millors interpretacions foren en la línia de la tragèdia, tant en teatre com en cinema Actuà, entre d’altres, a The Guns of Navarone 1961, Elektra 1962, Zorba, the Greek 1964, A ciascuno il suo 1966, Z 1968, The Trojan Women 1971, Iphigenia 1976, Cristo si è fermato a Eboli 1978, Into the Night 1984 i  Sweet Country 1987

Autor d’un assaig sobre el muntatge cinematogràfic, fou un dels fundadors del free cinema , dins el qual dirigí Saturday Night and Sunday Morning 1960 i Isadora 1968 Es traslladà a viure als EUA, on posteriorment realitzà The Gambler 1974, Who'll Stop the Rain 1977, The French Lieutenant's Woman 1981, Sweet Dreams 1985 i Everybody Wins 1990 Com a teòric del cinema publicà Tècnica del muntatge cinematogràfic 1953

Format a França, fou un dels impulsors del moviment del Cinema Novo De la seva filmografia, barroca, suggeridora i d’extraordinària plasticitat, cal remarcar Os cafajestes 1962, Os fuzis 1964, Sweet Hunters 1969, Os deuses e os mortos 1970, A queda 1978, Mueda 1979, les adaptacions d’obres de Gabriel García Márquez Erendira 1983 i Fábula de la bella palomera 1987, el musical Opera do Malandro 1986 i Xuarup 1989

Dotat d’un sentit de l’humor molt fi, fou un dels realitzadors més brillants de la generació dels anys cinquanta Dirigí, entre d’altres The Man in the White Suit 1951, Mandy 1952, The Maggie 1953, The Lady Killers 1955, Sweet Smell of Success 1957, A High Wind in Jamaica 1965 i Don't Make Waves 1967 A partir de la dècada dels setanta es dedicà a dirigir programes de televisió

Graduada al Goodman Institute de Chicago, debutà a Broadway el 1953 Finalista dels premis teatrals Tony en tres ocasions, rebé dos Emmy pel seu treball televisiu En cinema fou nominada a l’Oscar per Hondo 1953, Summer and Smoke 1961, Sweet Bird of Youth 1962, You're a Big Boy Now 1966, Pete'n Tillie 1972, Interiors 1978 i The Pope of Greenwich Village 1984 Obtingué l’estaueta per The Trip to Bountiful 1985

El 1960 debutà en el cinema i, traient partit de la seva fisonomia peculiar, actuà, generalment com a secundari, en diversos films d’autors com LBuñuel Belle de jour , 1966 La voie lactée , 1969, BBertolucci Partner , 1968 Il conformista , 1969, PPPasolini Porcile , 1969, FHaines Steppenwolf , 1974, DMakavejev Sweet Movie , 1975 i YBoisset Dog Day , 1983 Realitzà també alguns films experimentals Les seves últimes interpretacions foren a Le Bassin de JW 1997, de JCMonteiro, Le Nègre 1997, de FLevy, i Hideous Kinky 1998, de GMacKinnon

Es formà inicialment en la televisió i desenvolupà després una interessant carrera cinematogràfica, de la qual hom pot destacar el sentit crític en l’observació de les realitats socials Poor Cow 1967, Kes 1970, Family Life 1971, Black Jack 1979, The Gamekeeper 1980, Looks and Smiles 1981, Fatherland 1986, Hidden Agenda 1990 i la trilogia social composta per Riff-Raff 1991, Raining Stones 1993, premi del jurat de Canes i Ladybird, Ladybird 1994, films basats en fets reals En la mateixa línia cal destacar el seu treball a la televisió A Question of Leadership 1981, Which Side Are You On 1984…

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002, sobre el…

Després de debutar en el cinema amb Bleak Moments 1971, passà molts anys treballant per a la televisió, fins que dirigí la comèdia cinematogràfica High Hopes 1988 Les seves pellícules, sovint narrades en to de tragicomèdia, es caracteritzen pel retrat que fan de la classe obrera i per una forma de dirigir els actors basada en la improvisació Life is Sweet 1990, Naked 1993, premi al millor director al Festival de Canes, Secrets & Lies 1995, guanyadora al Festival de Canes de la Palma d’Or a la millor pellícula i dels premis a la millor actriu i l’internacional de la crítica i…