Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IF Iquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot, Sebastià Perera blanc i negre, normal MÚSICA Ramon Ferrés INTERPRETACIÓ Juan de Landa, Assumpció Casals, Antonio Pacheco, Gastó A Màntua, Antonio Garrido, Rosita de Cabo, Paco Martínez Soria ESTRENA Barcelona, 16031936, Madrid, 16061941 Sinopsi Durant la Dictadura de Primo de Rivera, tres individus atraquen el tren anomenat El Expreso de Andalucía La nulla professionalitat dels delinqüents fa que l’atracament fracassi i es converteixi en un bany de sang Producció Primer…

Amb seu a València, la seva primera edició tingué lloc l’any 1985 Correspon a les característiques de festival especialitzat i competitiu Inclou projeccions de pellícules, premis, homenatges, retrospectives i taules rodones I reserva un important espai en la seva programació al Mercat Internacional del Curtmetratge, de manera que absorbeix bona part del volum anual de la producció mundial de curts

Amb els plans del copió, acceptats com a bons pel director, hom munta la còpia de treball còpia 2 5

En cinematografia hom treu de primer la còpia de treball per fer-hi les operacions de muntatge, i després la còpia d’explotació o estàndard amb el so incorporat per a ésser projectada als locals de cinema Per a fer els contratipus hom empra la còpia ‘lavender' , impressionada sobre pellícula especial de tonalitat fosca i de molt poc contrast

Graduada al Goodman Institute de Chicago, debutà a Broadway el 1953 Finalista dels premis teatrals Tony en tres ocasions, rebé dos Emmy pel seu treball televisiu En cinema fou nominada a l’Oscar per Hondo 1953, Summer and Smoke 1961, Sweet Bird of Youth 1962, You're a Big Boy Now 1966, Pete'n Tillie 1972, Interiors 1978 i The Pope of Greenwich Village 1984 Obtingué l’estaueta per The Trip to Bountiful 1985

Es dedicà especialment a la comèdia de costums, sobretot pel seu treball amb Frank Capra Broadway Bill , 1934 Mister Smith goes to Washington , 1939 i amb George Cukor Holiday , 1938 Implicat en els processos de maccarthisme contra Hollywood no reaparegué fins el 1961 amb The Mark 1961 de G Green, guió al qual seguiren Cleopatra 1963 de JL Mankiewicz, The Group 1966 de S Lumet i La maison sous les arbres 1971 de R Clément

A l’acte fundacional, presidit per Julio Fernández Rodríguez, amb Maria Teresa Fontanet i Núñez en funcions de secretària, hi assistiren Ricard Figueras i Marco, Artur Mínguez i Ricart, Josep Oriol Ivern i Ibáñez i Fèlix Riera i Prado Les sis primeres societats anònimes que integraren l’entitat foren Sogedasa Sociedad General de Derechos Audiovisuales J Fernández, Fair Play Productions Ramón Tello, In Vitro Films R Figueras, Manga Films Lluís de Val, Cromosoma J O Ivern, i Octubre Producciones Anna Costa El 2002 l’associació en modificà els estatuts i s’inscriví en el registre corresponent de…

Vida El 1991 es llicencià en ciències de la informació i estudià fotografia i realització al CECC Des del 1992 conduí un polèmic programa a Ràdio L’Hospitalet intitulat "La espuma de los días", mitjà en què també exercí de crític cinematogràfic També collaborà en revistes d’informació de cinema i coedità i codirigí "ZineShock Revista de cine oscuro y brutal" 1992, sis núm Després d’alguns treballs en vídeo 1991-93, el 1994 realitzà el curt Alicia , com a guionista, director i muntador, que fou seleccionat en diversos festivals internacionals i guardonat amb el premi al millor curt al Festival…

De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l’ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou 1934, de Marc Alegret Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l’adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races

Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián Rey Pepita Jiménez 1925, Agustín García…