Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Gabriel Axel
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de Gabriel Mörch, autor i director teatral i cinematogràfic danès.
Cresqué a París i, a divuit anys, tornà a Dinamarca, on estudià a l’Escola d’Actors, i s’inicià com a actor, productor i director Contractat per la Nordisk Films Kompagni el 1955, realitzà Altid ballade 1955, En kvinde er overflöding ‘Una dona és supèrflua’, 1957, Guld or gronne skove ‘Els diners ho són tot’, 1958, Den Röde Kappe ‘L’abric vermell’, 1967, Det kaere legetöj ‘L’estimada joguina’, 1968, Amour 1970, Babettes gaestebud ‘El festí de Babette’, 1986, adaptació d’un conte d’Isak Dinesen que obtingué l’Oscar a la millor pellícula estrangera i una menció especial a Canes,…
Shohei Imamura
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Estudià a la Universitat de Waseda i s’inicià com actor i autor teatral En acabar els seus estudis entrà a treballar amb la productora Nikkatsu i començà a dirigir D’entre els seus films, en els quals, distanciant-se de la subtilesa dels cineastes de la generació anterior, adopta un to directe i sovint visceral, es destaquen Nusurameta Yokubo ‘Desig robat’, 1958, Akai Sastui ‘Intent d’homicidi’, 1964, Ningen Johatsu ‘L’evaporació de l’home’, 1967, Fukusku suru wa ware ni ari ‘La venjança és meva’, 1979, Eijanaika ‘Per què no', 1980, Narayama Bushiko ‘La balada de Narayama’, premi del festival…
Vilgot Sjöman
Cinematografia
Literatura sueca
Realitzador cinematogràfic i escriptor suec.
Collaborador d’Ingmar Bergman, els seus films posteriors destacaren pel tractament que feu dels tabús sexuals Älskarinnan ‘L’amistançada’, 1962, 419 1964, Syskonbädd ‘La meva germana, el meu amor’, 1966, Jag är nyfiken ‘Jo soc curiosa’, 1967-68, Lyckliga skitar ‘Alegres porcades’, 1970, Troll 1972, En handfull kärlek ‘Un grapat d’amor’, 1973, Garaget ‘El garatge’, 1975, Tabou 1977, Jag rodnar ‘Em poso vermell’, 1980, Malacca 1987, Fallgropen ‘Precipicis’, 1989 i Alfred 1995, sobre la vida d’Alfred Nobel, entre d’altres Com a escriptor cal destacar la seva primera novella —…
El mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 111 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona ARGUMENT Basat en la novella homònima 1958 de Blai Bonet GUIÓ Antoni Aloy, Biel Mesquida, AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Raúl Roman MÚSICA Javier Navarrete SO Salvador Mayolas directe, Àlex Pérez en estudi INTERPRETACIÓ Roger Casamajor Andreu, Bruno Bergonzini Manuel, Antònia Torrens sor Francisca, Ángela Molina Carmen Onaindía, Simó Andreu Alcántara, Juli Mira Don Eugeni, Llorenç Santamaria el falangista, Maria del Mar Bonet la mare de Manuel,…
Mónica Randall
Cinematografia
Actriu.
Vida Després d’estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, formà part de la companyia d’Alejandro Ulloa i s’especialitzà en comèdies com ara Cena de matrimonios i Pisito de soltero Debutà en el cinema com a secundària en La revoltosa 1963, José Díaz Morales i després, i gràcies al seu coneixement d’idiomes, feu un bon nombre de coproduccions, films d’acció i d’aventures a Barcelona com ara Héroes del Oeste / Gli eroi del West 1963, Steno Agente End Misión final / Sicario 77, vivo o morto 1966, Mino Guerrini, i Los cinco de la venganza / I cinque della vendetta 1967, Aldo…
Joan Capdevila i Nogués
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Tècnic d’assegurances, s’afeccionà a la fotografia, i a partir del 1950 al cinema Membre de la Secció de Cinema de l’AFC, entitat en què ocupà els càrrecs de vocal de projeccions i de cinematografia 1956-58, i soci de la del CEC Impartí cursets d’iniciació i publicà articles sobre el cinema amateur La seva amplíssima filmografia, integrada per curts documentals, abraça el camp industrial d’encàrrec, les filmacions sobre institucions i personalitats de Catalunya, el film de viatges turisticoculturals, les festes, costums i tradicions catalanes La processó de Santa Cristina , 1957, amb…
Cinefotocolor
Cinematografia
Procediment de reproducció fotogràfica en color, inventat i patentat per Daniel Aragonès, fundador dels laboratoris Cinefoto juntament amb Antoni Pujol.
Aragonès no pogué aconseguir la representació del sistema Technicolor durant la dècada de 1940 i n’inventà un de propi Consistia a aplicar dos negatius de blanc i negre a la càmera a través d’un prisma acoblat a aquesta es dividia la llum, que es filtrava en dues tonalitats, blau/violeta i vermell/taronja S’obtenien així dos negatius impressionats amb la mateixa imatge, però amb una selecció de color En processar les còpies, el material, també en blanc i negre, passava dos cops per l’estampadora, i era tenyit després de cada passada amb el color contrari al corresponent al…
cinema japonès
Cinematografia
Producció cinematogràfica del Japó.
La més important de les primeres firmes productores és la Nikkatsu, creada el 1912, que ja cap als anys vint aconseguí una producció anual de 800 a 900 films Però, malgrat aquest volum de producció, la qualitat artística del cinema japonès restava limitada per les estrictes normes de la censura teocràtica imperial L’èxit més important del cinema mut japonès fou Nani ga kanojo o so Saseta ‘Què la va obligar a fer-ho', 1930, de Shigeyoshi Del període d’abans de la Segona Guerra Mundial la millor pellícula és Gion no Shimai ‘Les germanes de Gion’, 1936, de Kenji Mizoguchi En iniciar-se, de…
Tomàs Mallol i Deulofeu
Cinematografia
Cineasta i col·leccionista cinematogràfic.
Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…
cinema grec
Cinematografia
Els pares del cinema grec són els realitzadors Dimítrios Gaziadis i Orestes Laskos, que, a partir del 1925, li donaren un impuls important amb llurs obres.
Amb el tema de la resistència contra els alemanys es donà a conèixer un jove realitzador, Iorgos Tzavelas Marinos Kondaras , 1948 Antígona , 1961, que després, juntament amb Michalis Cacoyannis Stella , 1955 To telefteo psema , ‘La darrera mentida’, 1958 Electra, Zorba the Greek , 1963 i Nikos Konduros Mikrés Afrodites , ‘Petites Afrodites’, 1963 fou el protagonista directe de l’apogeu del cinema grec dels anys cinquanta Amb Poté tin Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1959, dirigida per Jules Dassin i interpretada per Melina Mercouri, el cinema d’aquest país obtingué un èxit de ressonància…