Resultats de la cerca

Després d’alguns curtmetratges com Biotopo i Viure sense viure , a La portentosa vida del Padre Vicente 1978 desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire 1980, Jalea Real 1981, Que nos quiten lo bailao 1983, Karnabal 1985, en collaboració amb Comediants i Daniya, el jardí de l’Harem 1987, aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo

Vida Estudià ciencies polítiques i també direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia abans de treballar com a assistent del director i actor teatral José Luis Gómez, protagonista d’una adaptació televisiva 1974 que C Mira feu posteriorment d’ Informe para una academia , de Franz Kafka Els seus primers curts, els documentals Biotopo 1973-74 i Michana 1975, i el semidocumental Viure sense viure 1976, gaudiren d’un cert prestigi i reberen diversos guardons, cosa que li facilità dirigir el llarg La portentosa vida del padre Vicente 1977 A partir d’aquesta obra, la seva corrosiva…

Autor d’un assaig sobre el muntatge cinematogràfic, fou un dels fundadors del free cinema , dins el qual dirigí Saturday Night and Sunday Morning 1960 i Isadora 1968 Es traslladà a viure als EUA, on posteriorment realitzà The Gambler 1974, Who'll Stop the Rain 1977, The French Lieutenant's Woman 1981, Sweet Dreams 1985 i Everybody Wins 1990 Com a teòric del cinema publicà Tècnica del muntatge cinematogràfic 1953

S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons

Vida A partir del 1960 començà a rodar curts en doble 8 i 8 mm Feu el salt al món professional amb cintes independents en 16 mm que aconseguiren premis importants a la UNICA i alguns, en 35 mm, foren projectats en sales comercials, com ara Gish 1980 Desig de viure 1980, premi extraordinari Ciutat de Sant Sebastià Cos trencat 1980 i Seqüències d’un grup 1981, ambdós premi Especial Qualitat del Ministeri de Cultura Amort 1982, premi extraordinari al Festival de Sant Feliu de Guíxols L’última Leda 1983, l’Especial Qualitat "Dit d’or" 1984, primer episodi de la sèrie televisiva…

De família d’origen escocès, passà la seva infantesa i adolescència a Perth i, quan tingué disset anys, es traslladà a viure a Sydney Participà en diverses produccions de caràcter nacional, com ara Ship to Shore i Sweat , que el tingueren ocupat una bona temporada fins que donà el pas cap al cinema amb Two Hands 1999, GJordan D’aleshores ençà, es convertí en un dels intèrprets més prometedors d’Austràlia i, més tard, del cinema mundial, i participà en produccions amb capital nord-americà com és el cas de The Four Feathers 2002, SKapur, The Brothers Grimm 2005, TGilliam, Brokeback…

Fill del propietari d’una coneguda sabateria de Manresa, de ben jove la seva família es traslladà a viure a Barcelona, on començà estudis a La Salle i, una vegada acabats, entrà a treballar de comptable a la casa Gaumont, dedicada principalment a la venda d’aparells de fotografia i cinema a l’engròs El contacte amb el món de les imatges i l’oportunitat que li brindaren de formar-se a la casa Gaumont de París foren uns fets transcendentals en la seva carrera Collaborà a la premsa illustrada catalana publicant a les principals revistes gràfiques del seu temps com Mundo Gráfico ,…

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en Calendar 1993 i Ararat 2002, sobre el…

Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no san Akunin ‘…

Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998…