Resultats de la cerca

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

Treballà primer a la companyia d’Igor Moiseiev i després, com a solista, al Ballet Bolxoi 1970 El 1973 rebé la medalla d’Or al Festival Internacional de Dansa de Moscou En fugir de l’URSS 1979 s’incorporà a l’American Ballet Theatre de Nova York El 1982 fundà la seva pròpia companyia, Aleksandr Godunov and Stars Intervingué també en alguns films, com Witness P Weir, 1985 o The Runestone W Carroll, 1992

Graduat a la Universitat de Califòrnia, com a director i guionista de les seves pellícules ha desenvolupat un món caracteritzat per personatges tortuosos i obsessius American Gigolo 1979, Mishima 1985, premi a la millor contribució artística del Festival de Cinema de Canes, Light Sleeper 1991, Witch Hunt 1994, Forever Mine 1999,  Auto Focus 2002, etc Darrerament, ha estrenat la trilogia First Reformed 2017,  The Card Counter 2021 i Master Gardener 2022 Ha estat també guionista de Martin Scorsese Taxi Driver , 1976 Raging Bull , 1980 The Last Temptation of Christ , 1988 Bringing Out the Dead…

Després de protagonitzar diversos musicals al teatre, debutà al cinema amb For the Moment 1994, d’AK Johnston, i després interpretà The Sum of Us 1994 i Virtuosity 1995, de B Leonard Però el paper del policia Bud White a LA Confidential 1997, de C Hanson, el donà a conèixer popularment Darrerament ha interpretat Heaven's Burning 1997, de C Lahiff Breaking Up 1997, de R Greenwald The Insider 1999, de M Mann Gladiator 2000, de R Scott, per la qual obtigué l’Oscar al millor actor Proof of Life 2000, de T Hackford A Beautiful Mind 2001, de R Howard Master and Commander The Far Side of the World…

Un inici de producció el 1901, fet per la Salvation Army, trobà una certa continuïtat fins a la Primera Guerra Mundial Cap al 1930 apareix la figura de Charles Chauvel, que amb Moth of Mombi 1926 inicià una llarga carrera, en la qual compten encerts com 400 000 genets , film èpic d’una autèntica grandesa D’altres cineastes interessants han estat Harry Watt The Overlanders , 1946 Eureka stockade , 1948 i Cecil Holmes Captain Hornblower , 1952, Three in one , 1955 El 1970 foren creats el Film and Television School i l’Australian Film Development Corporation, dos organismes estatals que…

Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…

Després d’aconseguir una beca de la Yale School of Drama, debutà en els escenaris de Broadway i intervingué en diverses sèries de televisió El primer llargmetratge en què participà com a secundari fou Raging Bull 1980, de MScorsese, al qual seguiren altres petites intervencions com a The Flamingo Kid 1984, Hannah and Her Sisters 1986, de Woody Allen o Five Corners 1988 De la mà de Spike Lee aconseguí el reconeixement per part de la crítica Mo’ Beter Blues 1990 i Jungle Fever 1991 Amb Barton Fink 1991, dels germans Coen, guanyà el premi de Canes Des d’aleshores ha intervingut en diverses…

Després de debutar en sèries de televisió, protagonitzà la comèdia Popeye 1980, de R Altman Aviat revelà les seves aptituds còmiques amb films com The Survivors 1983, de M Ritchie, Moscow on the Hudson 1984, de P Mazursky, Club Paradise 1986, de H Ramis, o Good Morning, Vietnam 1987, de B Levinson Però aconseguí la popularitat amb Dead Poets Society 1989, de P Weir, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, Awakenings 1990, de P Marshall, Hook 1991, de S Spielberg, The Fisher King 1991, de T Gilliam, i, sobretot, Mrs Doubtfire 1993, de Ch Columbus Posteriorment protagonitzà, entre d’…

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…

Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982,  Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une…