Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tenca
Ictiologia
Actinopterigi de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, de fins a 35-40 cm de llargada i d’uns quants quilograms de pes, amb dues barbetes bucals, el cos recobert per una pell gruixuda, viscosa i amb escates molt petites, la caudal molt poc escotada, i coloració molt variable, des del verd amb reflexos daurats fins al terrós fosc o vinós.
Habita a les aigües dolces de fons fangosos, de corrents tranquils i amb vegetació abundant Es troba sobretot en llacs, estanys, pantans, etc És de carn molt estimada, encara que té una mica de gust de fang Habita gairebé a tot Europa, inclosos els Països Catalans, i a l’Àsia occidental
salmònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos fusiforme amb línia lateral visible i aleta adiposa darrere la dorsal, sense barbes i amb escates.
Habita aigües dolces truita o marines, amb nombroses espècies, moltes de les quals fan migracions lligades a la reproducció salmó Els ous són més pesants que l’aigua i atenyen d’1 a 6 mm De gran importància econòmica, a Europa representen gairebé tots els peixos nobles de les aigües continentals Llur carn és una mica ataronjada
cap-roig
Ictiologia
Peix de la família dels escorpènids que hom sol confondre amb l’escórpora (S.porcus) pròpiament dita.
El cap-roig, però, pot fer més de 50 cm de llargària i ultrapassar els 2 kg de pes a més, encara que igualment mimètic, té un color dominant vermellós, no és tan tacat i té diferent fórmula radial Manifesta preferència pels fons arenosos, una mica apartats de la costa, prop dels roquers, a una fondària entre 1 i 200 m És molt apreciat com a ingredient bàsic de la bullabessa
rabosa
rabosa
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels blènnids, sense tentacles supraciliars, amb lòbuls dèrmics erèctils i triangulars i amb unes petites protuberàncies disposades en sèries longitudinals per sobre de la vora posterior dels ulls o darrere d’ells.
L’aleta dorsal és una mica retallada al centre, amb taques de color bru i blanc blavós El cos és de color gris o verd d’oliva, amb taques de color blau clar al cap i al dors, i el tronc presenta franges transversals fosques i taques blanques Habita al supralitoral —a la zona dels esquitxos—, als bassals i sota les pedres, i s’alimenta de glans de mar Es troba des de la Mediterrània fins a la mar del Nord
salmó

Salmó remuntant el riu
© Verity Johnson / Dreamstime.com
Ictiologia
Peix de la família dels salmònids que pertany als gèneres Salmo, Oncorhynchus (americà), Coregonus (llacs centreeuropeus), etc.
L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces…
serrànids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, la majoria de mida grossa, de cos robust, més o menys allargat i una mica comprimit.
Al dors tenen dues aletes o una de sola, l’anterior de les quals o la primera porció de l’única posseeix radis espinosos l’anal és curta, amb tres radis espinosos, i la caudal és multiforme Carnívors voraços, ponen ous flotants, i bastants espècies són hermafrodites Habiten a les mars tropicals o temperades, sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també hi ha certes espècies d’aigües salabroses i dolces Família d’elevat nombre d’espècies, és molt ben representada a les costes dels Països Catalans, principalment per la vaca serrana Serranus scriba , el serrà Serranus cabrilla…
vaca

vaca morena
gilles t (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids, amb el cos clarament diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua curta amb un replec cutani a cada costat; de musell arrodonit, els ulls són petits, com també la boca, arcada i amb dents protràctils.
Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata , una …
vairó
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, d’uns 9 cm de longitud, de cos allargat, cap relativament gruixut i musell una mica arrodonit.
Habita als torrents i petits llacs de muntanya i als rius i rierols de la plana d’una gran part d’Europa i de l’Àsia occidental Abunda als Països Catalans continentals Hom el cria en les piscifactories com a aliment de la truita
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…