Resultats de la cerca

Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en saltar fora de l’aigua gràcies a un…

S'alimenta sobretot de peixos i amfibis i pot sobreviure un temps en el fang fora de l’aigua, respirant amb la bufeta natatòria És considerat un fòssil vivent, i és propi de les aigües tranquilles d’Amèrica del Nord

Fa moles, neda ràpidament, i pot fer salts fora de l’aigua Fresa a la primavera, i els ous resten adherits a les plantes del litoral Viu a l’Atlàntic, a la Bàltica, a la Mediterrània i a la mar Negra

Són peixos de grans dimensions, amb disc romboidal i aletes cefàliques en forma de banya A la Mediterrània només hi ha una espècie, Mobula mobular , que pot assolir 5 m de llargada, és planctòfaga, de costums nerítics, i salta sovint, espectacularment, fora de l’aigua

Pot efectuar salts fora de l’aigua de fins a 2 m És molt freqüent a les zones càlides de l’Atlàntic, sobretot a les costes de Florida, on hom el pesca amb canya —malgrat que la seva carn no és comestible— perquè la seva pesca és molt emocionant

Al peduncle caudal hi ha un anell negre vorejat de blanc a banda i banda, que el distingeix d’espècies semblants Nedador actiu, vagareja prop de les costes rocalloses en petits grups, a la recerca dels invertebrats planctònics dels quals s’alimenta i d’insectes que caça saltant fora de l’aigua Hom el captura freqüentment a la fluixa És molt comú a la Mediterrània

Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans

El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània

És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans

Són de colors brillants i molt vistosos Tenen uns òrgans especials, anomenats labirintiformes, situats a la cavitat branquial i constituïts per una sèrie de làmines òssies envoltades per capillars sanguinis, que els permeten de respirar bastant de temps fora de l’aigua Algunes espècies, com l'anabàs, fins i tot poden desplaçar-se per terra D’altres construeixen el niu amb un mucus que excreten per la boca i executen parades nupcials complexes Viuen a les aigües dolces dels països càlids Àfrica tropical i equatorial, Àsia tropical S'adapten molt bé a la vida en aquaris, i a causa de llur…