Resultats de la cerca

La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat

Tenen un cos allargat, sovint protegit amb una cuirassa d’ossos cutanis plaquetes òssies que els donen un aspecte estrany, boca petita, sense dents, amb musell llarg i tubular, brànquies reduïdes, lobulades o filiformes, aletes abdominals reduïdes o inexistents i caudal homocerca i indivisa, quan és present Habita en aigües càlides, temperades i també fredes, tant dolces com salabroses Almenys 15 espècies són comunes a la Mediterrània

Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids comuns a les…

Són de colors brillants i molt vistosos Tenen uns òrgans especials, anomenats labirintiformes, situats a la cavitat branquial i constituïts per una sèrie de làmines òssies envoltades per capillars sanguinis, que els permeten de respirar bastant de temps fora de l’aigua Algunes espècies, com l'anabàs, fins i tot poden desplaçar-se per terra D’altres construeixen el niu amb un mucus que excreten per la boca i executen parades nupcials complexes Viuen a les aigües dolces dels països càlids Àfrica tropical i equatorial, Àsia tropical S'adapten molt bé a la vida en aquaris, i a causa…

De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del digestiu Són…

Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més correntment,…

El representant més important d’aquesta família és el gall Zeus faber

Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora , la polla i el…

Inclou diverses famílies amb nombroses espècies, generalment d’aigua dolça, notables pels seus hàbits de nidificació, entre les quals destaca l’espinós