Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
vincristina
Farmàcia
Química
Alcaloide aïllat de la Vinca rosea, juntament amb la vinblastina.
És un sòlid que es fon a 218-220°C De propietats similars a la vinblastina, és emprat en medicina en forma de sulfat com a antineoplàstic
vincamina
Farmàcia
Química
Alcaloide cristal·lí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua, òpticament actius, que es fonen a 232-233°C Forma un hidroclorur, soluble en aigua, que es fon a 212°C Hom l’obté de Vinca minor , en la qual ocorre, i és emprada com a activador de les funcions cerebrals
vinblastina
Farmàcia
Química
Alcaloide aïllat de la planta Vinca rosea
.
Es presenta en forma d’agulles cristallines que es fonen a 211-216°C Actua com a inhibidor mitòtic, inactivant els microtúbuls en interactuar amb la tubulina En medicina és emprat com a sulfat en el tractament de les malalties neoplàstiques, especialment la malaltia de Hodgkin
vidarabina
Farmàcia
Química
Nucleòsid purínic amb acció virustàtica.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 257-258°C Actua inhibint l’enzim adenosinfosforilasa i l’ADN-polimerasa, i evita així la síntesi de l’ADN víric En medicina és emprada com a antivíric sobretot en el tractament de l’encefalitis per herpes simple
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum
vern
Fulles de vern
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, monoic, de fins a 20 m d’alt, d’escorça bruna fosca i amb fissures, de brots glabres i víscids, de fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, de flors masculines en aments cilíndrics i de flors femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula.
Es fa en boscs de ribera, a tot Europa, excepte a les Illes Balears i a les zones més àrides o més fredes L’escorça en decocció és emprada en gargarismes La fusta del vern és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d’albeca La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l’aigua és de les més duradores
vermífug
Farmàcia
Dit del medicament que provoca l’expulsió dels cucs paràsits intestinals, com ara ascàrides i oxiürs (antihelmíntic).