Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
anestèsic local
Farmàcia
Fàrmac utilitzat per a produir anestèsia local.
El més emprat fou inicialment la cocaïna hom usa avui derivats de la cocaïna procaïna, tetracaïna, l’eugenol, etc
anestèsic

Anestèsics principals
©
Farmàcia
Fàrmac que en produir narcosi, analgèsia general, relaxament i pèrdua de la sensibilitat conscient, fa possible l’anestèsia.
Exerceix la seva acció sobre les cèllules nervioses cerebrals i pot ésser administrat per via inhalatòria, endovenosa o rectal en qualsevol cas, ha d’ésser vessat a la sang
matallums
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles runcinades o pinnatífides, de flors grogues i petites i de fruits en síliqua.
Es fa en vores de camins, camps incultes, runes, solars suburbans, etc Té propietats antiescorbútiques
matafaluga

Matafaluga
Raffi Kojian (cc-by-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i de fruits aromàtics.
De procedència asiàtica, és conreada per a l’obtenció dels fruits, els quals tenen propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes, i són la base de l’elaboració de l'anís
masera

Masera
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les asclepiadàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles ovades agudes i oposades, de flors groguenques, en ramells axil·lars, i de fruits en fol·licle.
Creix en matolls, barrancs, pedregars, etc És tòxica i conté principis cardiotònics
marihuana
Farmàcia
Mescla de les fulles assecades i les flors del cànem indi que, en esser fumada o ingerida, produeix una sensació euforitzant i al·lucinògena.
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
manxiula
Farmàcia
Emplastre revulsiu preparat, generalment, amb cantàrides, ara en desús.
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
malví
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 2 m d’alt, coberta d’un toment gris; és de fulles ovatotriangulars i de flors de color rosa o d’un lila pàl·lid.
Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina