Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa…
psicofarmacologia
Farmàcia
Psicologia
Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc
farmacodinàmica
Farmàcia
Branca de la farmacologia que estudia els mecanismes d’acció de les drogues, la intensitat d’aquesta acció i la seva dinàmica.
Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular
tadalafil
Farmàcia
Química
Fàrmac emprat en el tractament de la disfunció erèctil per la seva capacitat de potenciar l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric.
És un potent inhibidor selectiu i d’acció prolongada de l’enzim fosfodiesterasa tipus 5 PDE5 La inhibició de la PDE5 evita la degradació del monofosfat de guanosina GMP cíclic en el teixit del penis L’erecció del penis és una conseqüència del desig sexual, que es transmet principalment mitjançant l’òxid nítric NO, l’oxitocina i la dopamina L’NO, que té una vida molt curta, activa la guanilat-ciclasa, l’enzim que forma el GMP cíclic Quan s’incrementa la concentració de GMP cíclic es dispara la cascada bioquímica que culmina amb la vasodilatació del penis Quan la PDE5 és inhibida,…
vardenafil
Farmàcia
Química
Fàrmac emprat per a la disfunció erèctil per la seva capacitat de potenciar l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric.
És un potent inhibidor selectiu de l’enzim fosfodiesterasa tipus 5 PDE5 La inhibició de la PDE5 evita la degradació del GMP cíclic en el teixit del penis L’erecció del penis és una conseqüència del desig sexual que es transmet principalment mitjançant l’òxid nítric NO, l’oxitocina i la dopamina L’NO, que té una vida molt curta, activa la guanilat-ciclasa, que és l’enzim que forma el GMP cíclic Quan s’incrementa la concentració de GMP cíclic es dispara la cascada bioquímica que culmina amb la vasodilatació del penis Quan la PDE5 és inhibida, es relaxa el múscul en el cos cavernós…
Alfred Giner i Sorolla

Alfred Giner i Sorolla
© Fototeca.cat
Bioquímica
Farmàcia
Bioquímic, farmacòleg i professor investigador.
Llicenciat en ciències químiques a València 1944 i en farmàcia a Madrid 1946, on també es doctorà i hi fou professor auxiliar El 1947 s’incorporà a l’equip d’investigació d’un laboratori farmacèutic a Barcelona Posteriorment, el 1952, exercí com a professor auxiliar de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en farmàcia el 1954, i fou assessor d’una companyia multinacional de productes químics El 1954, traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l’Sloan-Kettering Institute for Cancer Research Es doctorà en bioquímica per la…
,
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…