Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pastilla
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida, lleugerament elàstica, que hom pren per la boca (via oral), composta de goma aràbiga, sucre i aigua, i que en alguns casos porta un principi actiu.
Hom les prepara per cocció de la massa fins que una porció, encara calenta, tirada sobre una superfície freda, resta en forma sòlida no adherent La massa calenta és tirada sobre motlles de midó comprimit o metàllics o bé es deixa refredar en capa fina —3 o 4 mm de gruix—, la qual és tallada un cop freda Després hom la deixa assecar en estufes Finalment, són mullades superficialment i passades per sucre en pols, el qual s’enganxa a la superfície Les pastilles de goma corrents no porten principi actiu, però n'hi ha que són preparades amb aigües o extrets medicinals —…
fenocol·la
Farmàcia
Aminoderivat de l’acetofenetidina.
Forma cristalls blancs solubles en aigua calenta i en alcohol És emprat com a antipirètic i analgèsic
teofil·lina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en les fulles del te.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic
sulfonal
Farmàcia
Química
Sulfona alifàtica amb notable activitat hipnòtica.
És un sòlid cristallí incolor, estable als àcids i les bases, soluble en l’aigua calenta, que es fon a 126°C Hom l’obté per tractament de l’acetona amb tiosulfat de sodi i S-etil sal de Bunte i posterior oxidació amb permanganat potàssic en medi anhidre Ha estat emprat en medicina com a hipnòtic, però modernament ha estat substituït per altres composts, especialment el veronal
aminofenazona
Farmàcia
Química
Compost orgànic de fórmula:
Pólvores cristallines, amargues, solubles en aigua calenta i en dissolvents orgànics Té caràcter de base feble i es fon a 107-109°C És preparada a partir de l’antipirina per nitrosació, reducció del grup nitroso a amina i metilació És molt emprada com a antipirètic, antireumàtic i analgèsic bé que tenyeix l’orina d’un color vermellós, és ben tolerada per l’organisme humà És coneguda també per amidopirina o pel nom comercial i registrat de Piramidon
bena

Bena
© Corel
Farmàcia
Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre.
Són designades amb dues xifres, la primera indicant la llargada en metres i la segona l’amplada en centímetres Les benes més generalitzades són les benes de gasa , que són anomenades benes voretades quan tenen les vores teixides per a evitar que s’esfilagarsin El tipus anomenat bena de cambrai és de gasa molt consistent, de manera que permet el rentatge i l’ús ulterior Les benes elàstiques són constituïdes per un teixit especial benes de crepè , per exemple que els dóna elasticitat i els permet d’adaptar-se millor i estrènyer més el membre embenat algunes són impregnades d’una substància…
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i, finalment, la…
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…