Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
granulat
Farmàcia
Forma farmacèutica constituïda per grànuls.
Sovint és ingerit després de la seva dissolució en un líquid
sacarur
Farmàcia
Qualsevol mescla de sucre en pols amb matèries actives i essències, o bé amb essència sola com a correctiu.
Hi ha sacarurs de llimona, de menta, etc També poden ésser preparats en forma de granulat emprant sucre en pols, el producte actiu, aromatitzants i colorants i xarop per a fer la massa granular
granulació
Farmàcia
Operació d’obtenció d’un granulat.
Hom l’anomena granulació seca quan la massa del medicament és esmicolada mecànicament i passada pel sedàs, i granulació humida quan aquesta massa de consistència semisòlida és feta passar pel sedàs i deixada assecar després
disgregant
Farmàcia
Substància que hom afegeix a una comprimit a fi que es desfaci en ésser posat en contacte amb líquids.
Es tracta generalment de productes que es mullen fàcilment i que, en fer-ho, s’inflen i provoquen la separació dels grans que, premsats, formen el comprimit El més corrent és el midó de blat, que hom afegeix al granulat en la proporció d’un 3 a un 10% Actualment hi ha disgregants sintètics o semisintètics que tenen les esmentades propietats millorades i més constants cellulosa microcristallina, midó carboximetilat, caseïna formolada, etc
comprimit

Diferents tipus de comprimits
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb…
sidral
Farmàcia
Preparat constituït per una mescla d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%) i sucre en pols (60%) amb addició d’unes gotes d’essència de llimona i granulat amb alcohol.
Hom el pren com a beguda refrescant, efervescent i lleugerament laxant
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…