Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
trimetadiona
Farmàcia
Substància que forma unes pólvores blanques, cristal·lines, d’olor camforàcia, solubles en l’aigua, alcohol, benzol i cloroform.
És emprada com a antiepilèptic actiu en el petit mal Pot donar lloc a intoxicacions
àcid acetilsalicílic
Àcid acetilsalicílic
Farmàcia
Química
Àcid de propietats analgèsiques, antipirètiques i antireumàtiques, conegut pel nom comercial aspirina.
Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicacions amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d’…
antídot
Farmàcia
Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.
L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de…
aigua albuminosa
Farmàcia
Química
Aigua barrejada amb clares d’ou, que és emprada com a antídot en intoxicacions per via gàstrica.
diürètic
Farmàcia
Dit de la substància que afavoreix l’eliminació d’orina, generalment augmentant l’eliminació de sodi, que va seguida de la d’aigua.
Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció del sodi, i són administrats…
penicil·lamina
Farmàcia
Agent quelant, producte de degradació de la penicil·lina, emprada en el tractament de les intoxicacions per metalls pesants, poliartritis reumatoide, etc.