Resultats de la cerca

Acostumen a incloure tots els medicaments necessaris i suficients per a tractar o prevenir les malalties que hom preveu que poden presentar-se en els dispensaris o hospitals de l’organització Així hom parla del petitori de farmàcia militar, de la beneficència municipal , etc Els petitoris són sempre limitatius perquè hi són exclosos els medicaments que hom considera de luxe o no imprescindibles Aquest caràcter limitatiu els ha fet com més va més impopulars i cada vegada són menys les organitzacions que els tenen, car l’aplicació de qualsevol mitjà o medicament que el metge creu necessari o…

Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència…

A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats units especiers i…

Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada…

Hom pot dividir la farmacologia en dues branques la qualitativa i la quantitativa La farmacologia qualitativa té com a objecte descobrir l’acció i les propietats de les drogues sobre les estructures, les cèllules, els òrgans, els organismes, els aparells, etc, mitjançant tests fisiològics, bioquímics, enzimàtics, físics, etc Aquests tests són fets per analogia amb substàncies de propietats conegudes, i poden evidenciar propietats farmacològiques inherents a estructures químiques definides La recerca d’aquestes activitats, mitjançant tests específics, és anomenada screening La farmacologia…

Aquests són preparats, segons la fórmula establerta pel metge, mesclant els productes actius amb excipients i correctius, i així hom elabora la forma farmacèutica

La biosimilitud entre medicaments es determina generalment mitjançant assaig clínic independents