Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cleboprida
Farmàcia
Fàrmac d’acció procinètica del tracte digestiu que, en augmentar el to de l’esfínter esofàgic inferior i el peristaltisme gàstric i relaxar l’esfínter pilòric, exerceix una potent acció antiemètica.
És útil en el tractament simptomàtic dels vòmits sempre que no hi hagi obstrucció, perforació o hemorràgia del tub digestiu No s’aconsella durant el primer trimestre de l’embaràs, ni en cas d’activitats en què calgui un estat d’alerta important La sobredosi pot provocar efectes extrapiramidals Els efectes secundaris més importants són somnolència i, en tractaments prolongats, hiperprolactinèmia, amenorrea, galactorrea, tensió mamària, impotència i ginecomàstia Fou sintetitzada pel laboratori Almirall
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi…
adrenalina
Bioquímica
Farmàcia
Aminoalcohol que constitueix la principal hormona segregada per la zona medul·lar de les glàndula suprarenal:
Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a…
William Herman Prusoff
Farmàcia
Farmacòleg nord-americà.
Fill d’emigrants jueus russos, l’any 1941 es graduà en química a la Universitat de Miami Durant la Segona Guerra Mundial supervisà la installació elèctrica d’una fàbrica d’armament a Memphis i el proveïment d’aigua dels establiments on s’allotjaven els pilots de guerra a Miami Beach Rebutjada la seva sollicitud d’estudiar a la Universitat de Yale, l’any 1949 obtingué el doctorat en química a la Universitat de Columbia Posteriorment fou professor a la universitat Western Reserve de Cleveland fins el 1953, any que s’incorporà al departament de farmacologia de Yale, on desenvolupà tota la seva…
fosfat de piridoxal
Bioquímica
Farmàcia
Forma biològicament activa del piridoxal, sintetitzada per l’organisme mitjançant la fosforilació de la base piridínica.
Forma part del complex vitamínic B 6 i intervé com a coenzim en una gran varietat de reaccions implicades en el metabolisme dels aminoàcids, el primer pas de les quals inclou la unió de l’aminoàcid amb el grup aldehídic del piridoxal amb formació de la base de Schiff corresponent Industrialment hom l’obté per acció de l’oxiclorur de fòsfor sobre el piridoxal És emprat en medicina com a complement de la nutrició Té la fórmula
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…