Resultats de la cerca

La nitroglicerina és l’explosiu més comú, però a causa de la seva sensibilitat al xoc és emprada gairebé sempre barrejada amb altres substàncies, com és ara en el cas de la dinamita, que la fan menys perillosa en la manipulació i en el transport La nitroglicerina, descoberta per Ascanio Sobrero 1846, és emprada també en la composició de propergols sòlids usats per a la propulsió de coets La nitroglicerina és una matèria viscosa, groguenca, de densitat 1,60, i el seu punt de fusió és de 13,5°C És emprada com a vasodilatador, a dosis de 0,2 a 0,6 mg, en aplicació sublingual Els…

Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa, si bé no guareix la malaltia, aconsegueix d’augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida del pacient, en fer possible una disminució de la incidència d’infeccions oportunistes Atès que travessa bé la barrera hematoencefàlica i assoleix en el LCR concentracions d’aproximadament un 55% de les assolides en el plasma, moltes vegades permet aconseguir una regressió de la patologia neurològica La seva administració origina diversos efectes secundaris…

En la seva estructura conté l’anell del tropà Té una acció parasimpaticolítica, juntament amb un intens efecte inhibidor central, per la qual cosa hom l’empra com a sedant en els casos de malalts mentals Sovint produeix obnubilació, apatia i amnèsia retrògrada

És soluble en medi àcid, la qual cosa permet l’administració per via oral, i hom obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora Aquest antibiòtic, com totes les cefalosporines, és efectiu en gran nombre d’infeccions, però cal reservar-ne l’ús a casos d’infecció greu, d’acord amb les dades de l’antibiograma

És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria de dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa…

Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat…

El seu ús produeix un augment de la gana, del pes i una millora de l’estat general, disminueix l’eliminació de nitrogen i afavoreix també el dipòsit del calci en els ossos La majoria dels anabolitzants són d’estructura química semblant als andrògens, cosa que els confereix, a vegades, una certa acció virilitzant Hom ha reeixit a obtenir anabolitzants de síntesi , els quals són generalment derivats sintèctics de la testosterona o d’altres hormones sexuals masculines Els anabolitzants s’utilitzen a voltes per a tractar estats de convalescència i estrès o…

Contra el gran mal són emprats els barbitúrics, les hidantoïnes utilitzats també en les crisis jacksonianes i els bromurs Contra el petit mal , les oxazolidines, les succinimides i l’hormona adrenocorticotròpica ACTH En les crisis psicomotrius hom acut a la carbamazepina Sovint, el tractament associa dos o més fàrmacs, els quals, però, tenen efectes secundaris, per la qual cosa cal un control mèdic rigorós La supressió del tractament amb antiepilèptics ha d’ésser gradual, car una interrupció brusca pot desencadenar nous atacs

Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica