Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
àcid ascòrbic
Bioquímica
Farmàcia
Pólvores blanques, molt solubles en aigua, de gust àcid, que es fonen a 192°C.
S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir…
cianocobalamina
Farmàcia
Química
Cristalls vermells isolats de cultius de Streptomyces griseus
per Karl Folkers i els seus col·laboradors l’any 1947.
Corresponen al principi actiu dels extractes de fetge fresc descoberts l’any 1926 per George R Minot i Williams P Murphy, i emprats per aquests en el tractament de l’anèmia megaloblàstica Els composts de la vitamina B 1 2 cobalamines són complexos de cobalt amb un grup ciano i una estructura cíclica tetrapirròlica És un factor universal, o sigui, necessari per a tota forma de vida Té un paper important en la síntesi dels àcids nucleics, en el metabolisme de l’àcid fòlic dels greixos i dels aminoàcids i en la conversió dels glúcids en greixos S'emmagatzema a la melsa i als ronyons
provitamina
Farmàcia
Substància precursora que es transforma en vitamina.
Les més conegudes són el carotè especialment la forma beta , que per oxidació enzimàtica dóna vitamina A, i l' ergosterina , que es transforma en vitamina D per irradiació ultraviolada
calciferol

Calciferol
©
Biologia
Farmàcia
Vitamina D 2
, que intervé en la regulació del metabolisme del fòsfor i del calci.
Existeix en forma natural, juntament amb la vitamina A, principalment en l’oli de fetge de bacallà, i en poca quantitat en la llet i el rovell d’ou Pot ésser obtingut per irradiació de l’ergosterol amb raigs ultraviolats El seu punt de fusió és entre 115-118ºC
unitat internacional
Farmàcia
Quantitat d’una determinada substància, com és ara una vitamina, hormona, toxina, penicil·lina, etc, que produeix un efecte biològic especificat d’acord amb unes normes i prescripcions fixades per organismes internacionals, com l’OMS.
Entre les UI més conegudes hi ha l’emprada per a les vitamines, segons la qual 1g de vitamina A en forma d’acetat conté 2,904 x 10 6 UI, i la de les penicillines, segons la qual 1 000 UI corresponen a 0,6 mg de penicillina G
extret hepàtic
Farmàcia
Extret obtingut de fetge de bou i d’altres animals; hom suposa que conté els principis actius del fetge fresc.
El seu poder antianèmic és valorat segons el seu contingut en vitamina B 1 2 cianocobalamina, de composició molt complexa i no coneguda exactament És molt emprat en el tractament de l’anèmia perniciosa
Pere Puig i Muset
Farmàcia
Farmacèutic.
Fundà un laboratori farmacèutic on desenvolupà investigació original, especialment en l’estudi de la vitamina E , de la cianazida i d’alguns enzims Fou membre de les acadèmies de Farmàcia i Medicina, i primer president de la Societat Catalana de Farmacologia
warfarina
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 161°C.
Actua com a antagonista de la vitamina K, que és un cofactor necessari en la síntesi dels factors II, VII, IX i X de la coagulació La seva biodisponibilitat oral és del 100% i hom l’empra en forma de sal sòdica com a anticoagulant