Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
pàtria
Filosofia
Política
Dret
Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes
desig mimètic
Filosofia
Instrument fonamental de l’obra de R. Girard per a la desconstrucció que aquest autor fa de les concepcions romàntiques de la vida i de la literatura.
Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents, i mediació…
desconstrucció
Filosofia
Estratègia afirmativa que tendeix al capgirament de les oposicions tradicionals, les quals desemmascara com a jerarquies violentes.
El terme és la traducció interpretativa dels termes Destruktion i Abbau que Heidegger utilitzava per a designar la tasca de destrucció de la història de l’ontologia Així mateix, la desconstrucció cerca l’element indecidible que constitueix la lògica de l’oposició i que és indispensable perquè aquesta es doni Hom desconstrueix textos filosòfics, però en general qualsevol mena de textos i, reduïda la realitat a textualitat, àdhuc les institucions poden ser desconstruïdes Utilitzat originàriament pels gramàtics, el terme ha esdevingut filosòfic després de l’obra de JDerrida
darwinisme social
Filosofia
Conjunt de teories politicosocials que es basen en el pensament evolucionista del segle XIX, no solament de Darwin, sinó també de Lamarck i de Spencer.
El seu element fonamental és la teoria de la selecció natural, que s’esgrimeix per defensar la desigualtat social com a condició bàsica que permet la supervivència del més apte i, per tant, la millora de la societat Aquesta doctrina ha tingut una certa influència en determinats àmbits del món anglosaxó, en la mesura que permetia justificar moralment el liberalisme capitalista més radical i s’adeia força amb l’ètica del treball, molt present al substrat de la cultura anglosaxona També exercí certa influència a l’Alemanya de començament del segle XX, on fou un dels elements per a…
ad verecundiam
Filosofia
Locució que significa ‘a la vergonya’, aplicada a l’argument fal·laciós consistent a utilitzar l’autoritat d’algú, encara que no sigui pertinent, per a provocar l’acceptació d’una conclusió.
ad ignorantiam
Filosofia
Locució que significa ‘a la ignorància’, aplicada a la fal·làcia que es produeix quan s’accepta que una afirmació no provada com a certa és falsa, o a l’inrevés.
ad baculum
Filosofia
Locució que significa ‘al bastó’, aplicada a l’argument fal·laciós consistent a utilitzar la força o l’amenaça de força per a provocar l’acceptació d’una conclusió.
absurd
Filosofia
Proposició de la qual no es pot establir el sentit o que contradiu les regles de la lògica formal.
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
unitat
Filosofia
Categoria en virtut de la qual el concepte, en un judici universal, unifica i totalitza una determinada multiplicitat d’individus, de cada un dels quals és predicat.
Tanmateix, àdhuc en Kant —a qui correspon aquesta definició categorial de la unitat conceptual—, aquesta unitat no és sols una categoria, ans el tret característic i l’objecte determinant de tot el procés del coneixement n'és testimoni el fet que l’autor parla d' unitat transcendental de la apercepció amb relació a la síntesi suprema del coneixement