Resultats de la cerca

Estudià a Tortosa i es traslladà després a Barcelona És autor de diccionaris castellans i llatins, de gramàtiques, preceptives i altres obres que han romàs inèdites i sobretot del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, publicat sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual era membre 1836 Hi esmerçà divuit anys i consultà els repertoris lexicogràfics catalans, castellans i llatins de més solvència especialment, pel que fa al català, el diccionari d’autoritats d’Albert Vidal, de la darreria del s XVIII L’obra és molt ben feta —ha…

Presentà, amb uns versos llatins, l’edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Corregí en part l’edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra 1522

Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar Membre de l’Arcàdia de Roma amb el nom de Bianoris Ippolimici , el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Collaborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí

Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants

El seu racionalisme li ocasionà conflictes amb les autoritats eclesiàstiques Influït per ChWolff i GWLeibniz, defensà les tesis d’aquest en contra de les de Kant Entre les seves obres cal esmentar Neue Apologie des Sokrates ‘Nova apologia de Sòcrates’, 1772, i Allgemeine Theorie des Denkens und Empfindens ‘Teoria general del pensar i del sentir’, 1776 És autor també d’un Synonymisches Wörterbuch der deutschen Sprache ‘Diccionari de sinònims de la llengua alemanya’, 1802

Era fill de pare italià, protestant refugiat a Anglaterra Professor de llengües a Oxford, fou amic de Giordano Bruno Fou lector i professor d’italià a la cort de Jaume I Les seves obres més importants són un diccionari anglès-italià Worlde of Wordes , 1598 Queen Anna's New World of Words , 1611, edició augmentada, molt estimable, i la traducció anglesa 1603 dels assaigs de Montaigne, exemple òptim de prosa i origen de l’assaig anglès Introduí el Renaixement italià a la cort d’Elisabet I

Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes…

Estudià dret i filosofia a Praga Collaborador del Berliner Tageblatt , escriví articles satírics en un estil paròdic de gran èxit, així com novelles i narracions, d’entre les quals destaquen Der neue Ahasver “El nou Ahasver”, 1882, Hypatia 1892 i Der letzte Tod des Gautama Buddha “La darrera mort del Gautama Buda”, 1913 La seva filosofia, d’un escepticisme molt acusat, se centra en l’anàlisi i la crítica del llenguatge i els seus usos De l’obra filosòfica de Mauthner destaca, sobretot, Beiträge zu einer Kritik der Sprache “Contribucions a una crítica del llenguatge”, 1901-06 i el Wörterbuch…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca…

Format al seminari de Barcelona sota el mestratge dels bisbes Ascensi Sales i Josep Climent, de qui esdevingué secretari 1774 i de qui enaltí l’obra en l' Oración fúnebre Fou professor de filosofia i publicà les Institutiones Logicae , llibre de text a molts centres docents Més tard fou rector del seminari barceloní Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona El 1785 passà a Tarragona com a canonge magistral i collaborà amb l’arquebisbe Francesc Armanyà en la creació de la Societat d’Amics del País, alhora que donà començ a…