Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893

Escolarca de l’Acadèmia platònica, la dirigí, després de Crates, en el període anomenat Acadèmia mitjana o segona Acadèmia Representà la introducció a l’Acadèmia d’un escepticisme moderat, que refusà la teoria del coneixement, tant de l’estoïcisme com del pirronisme

Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i Catolicismo…

Traslladat a Atenes, estudià el pensament de Plató S'interessà per tots els aspectes de la ciència i s’inicià en els misteris religiosos grecoorientals Posteriorment visqué a Roma, i, finalment, s’establí a Cartago D’entre les seves obres han estat conservades l' Apologia , on es defensà d’unes acusacions de màgia Flòrides , recull dels fragments més brillants dels seus discursos i, sobretot, la novella històrica Metamorphoseon libri XI o Asinus aureus Les Metamorfosis o l’Ase d’or dintre la qual anava inclosa la narració Amor i Psique D’entre les seves obres científiques i filosòfiques…

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles on es graduà el 1948 Amplia estudis a la Universitat de Yale amb Rudolf Carnap i Gustav Hempel 1950-51 i posteriorment a Ginebra amb Jean Piaget 1955 Fou professor de lògica i filosofia de la ciència a les universitats de Gant i Vrije de Brusselles 1955-1979 amb algunes interrupcions La seva obra és un intent d’unificar les ciències humanes i les ciències de la natura Publicà, entre d’altres, Logique, langage et théorie de l’information 1957, Atheïstische spiritualiteit 1998 i Oorsprong ‘Origen’, 2000 El 1985 rebé el premi Solvay a les ciències…

Difongué la idea que l’home és un ciutadà del món i que hi ha un déu superior als altres que no solament no necessita sacrificis, sinó que ni tan sols cal que sigui anomenat

Professor a la Universitat de Frankfurt del Main A partir de l' a priori de la ‘comunitat de comunicació’, i de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein, elaborà una síntesi filosòfica — Transformation der Philosophie 1973— amb les aportacions de la fenomenologia, l’existencialisme i l’hermenèutica

El 1897 emigrà a Alexandria, on fundà la revista “Al-Ǧāmi'a” ‘La Societat’ El 1906 anà als EUA i de tornada a Egipte publicà diversos periòdics de curta durada, prohibits pels anglesos pel seu to nacionalista Literàriament influït pel Romanticisme, escriví drames històrics i traduí a l’àrab Pau i Virgínia Alexandria, 1903 de Bernardin de Saint-Pierre i la Vida de Jesús de Renan Alexandria, 1904 Com a filòsof polemitzà amb Muḥammad ‘Abduh en l’obra Ibn Rušd wa-falsafatuhu ‘Averroes i la seva filosofia’, Alexandria 1903

Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i condueix a…

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i sovint ha estat confós amb l’orador, però a diferència d’aquest era de conviccions democràtiques i hostil a la idea de la Providència Atacà les concepcions idealistes de Gòrgies tot defensant l’abast ontològic de la percepció i el pensament