Resultats de la cerca

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i…

Representant del deisme britànic, és autor de Christianity not Mysterious 1696, publicat anònimament i condemnat 1697 pel parlament irlandès Oposat a tot el sobrenatural, només admetia una religió natural basada en un culte nou a la fraternitat humana i a la natura Amic de Leibniz i de Sofia Carlota de Prússia, a la qual dedicà Letters to Serena 1704, escriví encara Pantheisticon 1710, que també aparegué anònimament

Hostil als dogmes i a la intolerància teològica, definí la veritable religió com a natural, racional i de contingut ètic La seva obra Christianity as Old as the Creation 1730 constitueix una de les principals aportacions al deisme

A Mègara ~300 aC, seguí les lliçons de l’escola homònima i, a Elis, conegué Pirró, en defensa de la doctrina del qual criticà sarcàsticament tots els filòsofs antics, llevat de Xenòfanes i els eleàtics Després d’una llarga vida vagabunda s’establí a Atenes, on féu deixebles Autor d’un poema satíric en tres cants, Sílloi traduïts sovint per Les mirades de reüll , d’un poema burlesc, Aparences , i d’un diàleg en prosa, Pithó , hom en conserva solament uns cent cinquanta versos

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’, 1963

Home combatiu, defensà, contra el racionalisme de JH Kellgren, un concepte de la poesia lliure, segons els models de Shakespeare i Goethe, que illustrà amb Passionerna ‘Les passions’, 1781 La seva obra més important, En kritik över Kritiker ‘Crítica de crítiques’, 1791-92, fou la llavor del vigorós moviment romàntic escandinau Morí a l’exili per defensar la llibertat d’expressió i publicació, així com la Revolució Francesa

Estudià a Harvard, on es relacionà amb RWEmerson i les teories del transcendentalisme , que contribuïren a la seva predilecció per la solitud i una actitud de retorn a la natura Fruit de dos anys de vida aïllada en una cabana fou Walden, or Life in the Woods 1854, on narra les seves experiències personals i la seva línia de pensament Anteriorment havia publicat A Week on the Concord and Merrimack Rivers 1849 A part certes obres de caire social, com Slavery in Massachusetts 1854 i John Brown 1859, publicà també, entre altres obres, The Maine Woods 1864 i A Yankee in Canada 1866 El 1905…

Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret Influït per SPufendorf 1632-94, desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta 1705, cal esmentar l' Einleitung zu der Vernunftehre ‘Introducció…

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion pura di Kant…

Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la Universitat de la ciutat de Mallorca Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668