Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Bartolomeo Sacchi di Piadena
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià, conegut amb el nom d’Il Platina.
Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad Paulum II PM…
Arne Dekke Eide Naess
Filosofia
Filòsof, activista pel medi ambient i alpinista noruec.
Graduat el 1933 a la Universitat d’Oslo, amplià estudis a París i Viena, on entrà en contacte amb el neopositivisme del cercle de Viena i on es doctorà el 1936 Posteriorment fou professor de filosofia a la Universitat d’Oslo de 1939 a 1940 i hi fou el capdavanter d’un grup de filòsofs afí en interessos i mètodes a la filosofia analítica Des d’aquesta posició, el seu pensament evolucionà vers un escepticisme holístic influït per Baruch de Spinoza L’èmfasi en les interconnexions com a element constitutiu essencial de la realitat el portà a interessar-se per l’ ecologia i a desenvolupar el…
Jeroni Rosselló i Ribera
Filosofia
Història
Literatura catalana
Poeta, lul·lista i traductor.
Vida i obra Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1850 i feu d’advocat a Palma, on tingué una gran fama professional Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia en llengua castellana Hojas y flores , 1853 Ecos del septentrión , 1857 i en moltes composicions en català D’altra banda, fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del…
,
Avicenna

Miniatura d’Avicenna realitzada per l'historiador de la medicina Suheyl Unver
Filosofia
Nom amb què fou conegut a l’Occident llatí Abū ’Alī al-musayn ibn Sīnā, filòsof i metge irànic musulmà.
La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…
reïficació
Filosofia
Acció i efecte de convertir un concepte abstracte en cosa o de concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.
Traducció del terme alemany Verdinglichung , el mot “reïficació” —com el seu sinònim “cosificació”— ha estat referit filosòficament a la tendència pròpia del fisicalisme, en oposició al fenomenisme o al processualisme Actualment hom l’empra sobretot en relació amb la tendència que redueix l’ésser humà a una simple cosa o objecte
reïficar
Filosofia
Convertir (un concepte abstracte) en cosa o concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.
Guillaume Raynal
Filosofia
Historiografia
Historiador i filòsof francès, conegut pel sobrenom de l’abbé Raynal.
Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc…
Bertrand Arthur William Russell
Lògica
Filosofia
Filòsof, lògic i pacifista britànic.
De família noble li fou, a més, concedit el títol de sir , estudià matemàtiques, física i ciències humanes a Cambridge La seva primera obra important, Principia Mathematica 3 volums, 1910-13, en collaboració amb Alfred North Whitehead , donà resposta, amb la teoria dels tipus , a la greu crisi de fonaments que afectava la teoria de conjunts, i alhora obrí un nou camp a la lògica formal, situant-la en el lloc fonamental entre les ciències que avui ocupa La filosofia russelliana, en contínua evolució en el curs de la llarga vida de l’autor, és coneguda amb el nom d’ atomisme lògic i conté…
Arnold Geulincx
Filosofia
Moralista i filòsof flamenc.
Professor a Lovaina, es convertí al calvinisme i es traslladà a la Universitat de Leiden Enfront del dualisme proposat per Descartes, fou un dels principals representants de l’ ocasionalisme La seva Ethica fou publicada pòstumament 1675