Resultats de la cerca

Difongué la doctrina cínica per l’Imperi Escriví Εψβοικόέ , sobre l’economia de Grècia, i Τροικόέ , sobre la guerra de Troia, i vuitanta discursos

Fou el primer a intentar una demostració científica del monoteisme Escriví Presbeía perí Khristiaōn ‘Intercessió a favor dels cristians’, adreçada a l’emperador Marc Aureli, i Perí anastáseōs nekrōn ‘Sobre la resurrecció dels cadàvers Festa 6 d’agost

És autor de Cosmographia o De mundi universitate sive Megacosmos et Microcosmos , escrita entre 1143 i 1148

Estudià a les universitats de Saragossa i Madrid, on obtingué el doctorat 1949 Catedràtic d’institut a Salamanca, el 1960 guanyà la càtedra de fonaments de la filosofia a la Universitat d’Oviedo, que exercí fins a la jubilació 1998, associada a una polèmica sobre la seva ideologia política Adscrita a un punt de vista marxista, la seva obra ha assajat una refonamentació del materialisme dialèctic que malda per la realització de models epistemològics El nucli central de la seva proposta rau en la noció de cierre categorial , exposada en el llibre  Idea de ciencia desde la teoría del cierre…

És conegut amb el títol honorífic de mahatma Estudià dret a Oxford 1888-91 i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Natal, on inicià un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta satyagraha Establí diferents granges cooperatives ashrams i se serví del diari Indian Opinion , fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees Empresonat diverses vegades, tornà al seu país 1914, on, davant la misèria que comportava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes socioeconòmics tradicionals com a enfrontament polític, amb…

Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn  i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor d’un tractat…

Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola És famós sobretot pel seu cançoner amorós i polític Endimione 1506, ampliat el 1509 Consta de dos-cents catorze sonets, vint cançons, quatre sextines i cinc balades més de la meitat canten l’amor del poeta a una dama, segurament de la…

Fou clergue secular Compongué una Art memorativa , en català, divulgada a València el 1338, que passà com una obra del mestre

Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana

Ensenyà història de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on era catedràtic 1985-2007 Els seus dos àmbits d’estudi principals han estat la cultura clàssica, grega i llatina, i el pensament modern Amplià estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Ratisbona i Berlín És membre de la Societat Catalana de Filosofia Institut d’Estudis Catalans i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves obres cal esmentar Falange y filosofía 1976, El espíritu y la vida en Max Scheler 1982 i Les arrels romàntiques del present 1997