Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
filosofia alemanya
Filosofia
Filosofia elaborada pels pensadors de les terres alemanyes.
Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…
autenticitat
Filosofia
Terme aplicat per alguns filòsofs a l’existència humana per a designar el caràcter de l’home quan esdevé allò que és veritablement i radicalment.
Ortega y Gasset parlà de l’autenticitat i de la inautenticitat com a característiques ontològiques de la realitat humana, i Heidegger com a modes d’èsser bàsics de l’existència Dasein
ànima
Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals, portant a terme la momificació d’un difunt, procés imprescindible per aturar la corrupció del cos, seu de l’ànima
© Corel Professional Photos
Filosofia
Religió
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…
filosofia anglesa
Filosofia
Línia de pensament filosòfic desenvolupada en l’àrea cultural anglesa a les Illes Britàniques.
Aquesta designació no es limita a la investigació filosòfica expressada en llengua anglesa altrament, en quedarien excloses totes les aportacions filosòfiques anteriors al primer llibre de filosofia escrit en anglès Advancement of Learning de Francis Bacon, 1605 El que hom pot designar per filosofia anglesa, tot i les nombroses excepcions, té uns trets generals comuns una preocupació pels criteris d’investigació objectivables que porta a la preferència pel mètode inductiu Bacon, John Stuart Mill i per la concepció empírica del coneixement Locke una preocupació pel llenguatge com a mitjà d’…
atzar
Filosofia
Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat.
Atès que la coincidència no és necessària, l’atzar presenta un aspecte subjectiu d’imprevisibilitat
activisme
Filosofia
Designació de les filosofies que consideren pròpia de la natura humana una constant activitat de superació i de conquesta (Jean-Marie Guyau, Friedrich Nietzsche).
activisme
Filosofia
Designació genèrica d’alguns corrents filosòfics moderns que accentuen el predomini de l’acció sobre el coneixement. L’activisme és conegut també amb el nom de filosofia de l’acció
.
apetició
Filosofia
En Leibniz, acció del privilegi intern que permet el pas d’una percepció a una altra.
A
figura A de Ramon llull segons l’edició de Magúncia de l’Ars compendiosa (1721)
© Fototeca.cat
Filosofia
Figura lul·liana circular, amb una A al centre, envoltada de les dignitats o principis absoluts, que simbolitzen categories fonamentals amb diverses lletres.
La posició central de la A fa referència a l’"ens en tant que ens” i al fet que el conjunt de les dignitats, per tal com són atributs essencials de Déu, són convertibles en la divinitat lullisme
antinòmia
Filosofia
Contradicció entre dues proposicions que, considerades separadament, tenen tantes raons justificadores l’una com l’altra.
Kant, en la dialèctica transcendental, segona secció de la primera part de la Crítica de la raó pura , dóna el nom d’antinòmies de la raó pura a les contradiccions en què aquesta es troba en la cosmologia racional, quan usa les idees transcendents per tal d’assolir coneixements relatius al món cosmos Kant formula quatre antinòmies, que impliquen la crítica a la metafísica tradicional La primera es refereix a l’eternitat i a la infinitud del món la segona, a la natura de la substància la tercera, a l’existència d’un determinisme universal, i la quarta, a l’existència d’un ésser absolutament…