Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
lliure albir
Filosofia
Facultat de la voluntat per a decidir lliurement.
El lliure albir es distingeix de la llibertat en el fet que aquesta és orientada al bé, mentre que el lliure albir és la capacitat de decidir independentment dels valors de la cosa elegida lliure albir d’indiferència , raó per la qual Agustí afirmà que l’home és lliure segons l’ús bo o dolent que faci del lliure albir, i Tomàs d’Aquino l’identificà amb la voluntat
llei natural
Filosofia
Cristianisme
Dret
Llei que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d’ésser configurats tant el comportament de l’individu com les relacions socials dins la comunitat humana.
Objecte de discussió filosòfica per tal com hauria d’ésser negada en virtut dels canvis que la noció de natura humana ha sofert al llarg del temps, la llei natural ha estat pràcticament identificada amb la llei divina com ha fet, per exemple, el catolicisme tradicional, enfront del protestantisme més radical o amb la llei moral com ho han fet diversos pensadors, per tal de diferenciar-la del que hom anomena lleis de la natura Bé que sovint la defensa de la llei natural ha equivalgut al manteniment d’un ordre social o polític determinats o d’una reglamentació moral derivada d’interessos o…
llei moral
Filosofia
Religió
Llei que emana de la consciència i obliga a fer el bé i a evitar el mal.
funció
Filosofia
Manera com es capté una realitat formada per relacions.
Sovint hom contraposa funció a substància, en el sentit que la primera comporta un caràcter dinàmic intrínsec, mentre que la segona és més aviat estàtica Tanmateix, hom ha afirmat també que el concepte de funció és el fonament del concepte de substància, i viceversa així, hom considera la funció com a funció d’una substància i la substància com a fruit de conceptualitzar una funció determinada
acte
Filosofia
Per a la tradició aristotèlica, estat d’existència real, com a oposat a potència
o existència possible.
escrits acroamàtics
Filosofia
Els escrits d’Aristòtil que contenen la seva obra científica i que no eren destinats al públic, sinó als deixebles.
accident
Filosofia
Caràcter no essencial ni necessari d’un ésser, que no pot subsistir fora d’ell i que pot ésser-hi o no ésser-hi sense que canviï la natura de l’ésser; contraposat a substància.
acadèmic | acadèmica
abstracte | abstracta
Filosofia
Dit de tota noció considerada de manera més o menys general i separadament de les representacions en les quals és donada.
Les ciències abstractes són les que empren les abstraccions més elevades metafísica, lògica, matemàtiques