Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
credo quia absurdum
Filosofia
Locució, atribuïda a Tertul·lià, que significa ‘ho crec perquè és absurd’.
S'utilitza per a afirmar que es creu alguna cosa precisament per la seva impossibilitat
exemplarisme
Filosofia
Doctrina segons la qual les realitats sensibles són imitacions de realitats intel·ligibles exemplars o arquetípiques.
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que possibilità la…
taula de veritat
Filosofia
En lògica proposicional, procediment per a determinar la veritat o falsedat d’un enunciat sentencial d’acord amb els valors de veritat de les seves variables, les quals representen enunciats més bàsics.
La presentació més usual consisteix a posar a l’esquerra totes les combinacions dels valors del enunciats 2 n , essent n el nombre de variables i a la dreta el valor de veritat que rep la sentència per aquell valor de les variables Aquest valor és obtingut per derivació a partir de les taules de veritat de les funcions lògiques més bàsiques que determinen les connectives
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
donació de sentit
Filosofia
Traducció del terme husserlià Sinngebung, element essencial, pròpiament noètic, de la relació intencional mitjançant la qual es constitueix el món.
La vivència de l’acte de comprensió de l’objecte és, segons Husserl, allò que el constitueix Una reformulació d’aquesta noció ha estat desenvolupada per E Levinas, el qual no deriva la significació de l’acte intencional, ans del reconeixement d’altri entès com a acte originari
principi de la dualitat indefinida
Filosofia
Segon dels principis de la realitat d’acord amb la doctrina dels principis que presumiblement fou impartida per Plató a la seva Acadèmia.
És subordinat al primer principi, en tant que necessàriament participa de la unitat originària Com a oposat a la unitat, és el principi de tot canvi, desigualtat i multiplicitat
ontoteologia
Filosofia
Terme concebut per Heidegger, que designa l’intent d’aquest filòsof de superar la tradicional separació entre teologia i ontologia, per tal d’assolir el veritable objecte de la metafísica.
Aquest tema constitueix la segona part de l’obra Identität und Differenz 1957 Ontologia i teologia comparteixen per Heidegger un caràcter comú que les diferencia de totes les altres ciències mentre que les altres “logies” disciplines es refereixen a un conjunt d’enunciacions, l’ontologia i la teologia només ho són en la mesura que profunditzen en l’ens com a tal i el fonamenten en la totalitat, amb la qual cosa es constitueixen en la lògica de tot discurs entenent lògica en un sentit hegelià, que identificaria pensament i ésser L’ontologia i la teologia, si bé aparentment són diferents, en…